L’Hospitalet, una gran ciutat

en les apostes principals de cadascuna de les seves seccions. Avui (i també cada dia) EL PERIÓDICO és EL PERIÓDICO DE L’HOSPITALET.

Amb l’arribada massiva de mà d’obra durant el desenvolupament industrial i constructiu de Catalunya durant els anys 60 i 70, l’Hospitalet va córrer el perill de convertir-se en una ciutat dormitori, un enclavament de vivenda assequible però sense identitat pròpia i sense activitat econòmica que permetés sostenir la necessitat de provisió de serveis socials per als seus veïns. I amb un urbanisme desordenat i hiperdens en alguns dels seus barris que encara continua condicionant el seu desenvolupament, tot i que obstacles com els trams menys urbans de la Gran Via o les vies del tren tinguin el final de la seva condició de barreres urbanes en l’horitzó. L’activisme veïnal que va demandar la millora de les condicions de vida i el compromís dels Ajuntaments democràtics per crear ciutat en tots els sentits, des de la cultura a l’esport i la formació, i fer que, com diu avui el seu alcalde David Quirós, les decisions sobre l’Hospitalet es prenguin a l’Hospitalet, van evitar que la seva ciutat es convertís en una simple extensió de la capital a què està unida físicament sense solució de continuïtat. I l’aposta dels seus successius alcaldes per impulsar l’activitat econòmica al llarg de l’eix de la Granvia ha fet que aquest projecte de ciutat autònom i amb personalitat sigui viable.

Rere el tancament de grans indústries tradicionals, l’aposta per la urbanització de la plaça Europa com a centre de negocis, la fructífera associació amb la Fira de Barcelona i, ara, el gran projecte de consolidar un gran pol biometge de serveis sanitaris i investigació completant la transformació de la Granvia han garantit un futur econòmic per a l’Hospitalet. Una sèrie de projectes que no es contradiuen sinó que són la condició necessària per sostenir les polítiques socials en les quals posa ara el focus el seu alcalde. Entre aquestes, un impuls a la formació perquè els seus joves estiguin qualificats per optar als llocs de treball que es creïn. El reemplaçament massiu de la població procedent d’altres parts d’Espanya en alguns barris per immigrants arribats d’altres continents ha fet reaparèixer alguns problemes que la ciutat ja havia viscut fa dècades. La concentració en vivendes sense condicions en barris densos, amb els problemes de convivència i, també, inseguretat que això comporta. I la pressió d’atendre les necessitats d’una població amb una renda inferior a la mitjana, sense deixar ningú al marge de l’atenció d’aquests serveis socials, ni desatès en les seves inquietuds justificades.