Els interessos d’Extremadura

L’enquesta reflecteix que, tot i que els populars guanyaran les eleccions, no arribaran a una majoria absoluta i, en el millor dels casos, es quedarien amb el mateix nombre d’escons que tenen ara, 28, i fins i tot en podrien perdre dos. Tot i així, l’alt índex d’indecisos entre els antics votants del PP (10%) i del PSOE (15%) podria arribar a modificar el resultat final i, fins i tot dins de les forquilles de l’enquesta, Guardiola podria quedar per sobre de la suma de les dues candidatures d’esquerres, cosa que faria inviable una candidatura alternativa i n’hi hauria prou amb una abstenció de Vox, a diferència del 2023. El PSOE, encapçalat per Miguel Ángel Gallardo, un candidat investigat en el cas de presumpta prevaricació i tràfic d’influències que afecta el germà del president Pedro Sánchez, registraria una caiguda notable i passaria de 28 a entre 19 i 21 escons. Unides per Extremadura pujaria de quatre a entre sis i set escons. De fet, la candidata d’aquest grup, Irene de Miguel, supera el socialista en la qualificació dels enquestats i està mig punt per sobre de Gallardo en preferència per ser presidenta. La més ben valorada en tots dos aspectes és, però, la presidenta Guardiola, cosa que pot fer reflexionar alguns dels seus socis sobre fins a quin punt podran pressionar-la en les previsibles negociacions postelectorals.

El resultat del sondeig, i una dada tan cridanera com la falta de correspondència entre el baix índex de coneixement i popularitat del candidat de l’extrema dreta i els resultats que es pronostica que pot obtenir, mostren fins a quin punt la presència dels líders arribats de Madrid (i del fangar que n’arriba) desvia el focus del debat dels problemes propis d’Extremadura, que els extremenys centren principalment en la falta d’oportunitats, l’agricultura, l’ocupació i les comunicacions, i el col·loca en la irritant polarització política, que s’ha convertit en el pa de cada dia en la política espanyola.

Les polítiques de proximitat són les que s’han de dilucidar en aquestes eleccions, tot i que la seva discussió quedi aparcada. No hi ha res que faci pensar que aquesta realitat hagi de canviar. Però seria bo recordar que, sense negar a ningú cap mena de debat, tampoc es pot sostreure als extremenys el dret a escoltar les receptes que cada partit ofereix per als seus problemes i a decidir el vot sense ingerències. I encara més, que l’endemà de les eleccions, les decisions que es prenguin sobre fórmules de governabilitat s’adoptin pensant en els seus interessos i necessitats.