L'hora de la veritat per a Irlanda

Les borses de Frankfurt i de Dublín van tancar ahir en positiu, van respirar alleujades per la imminència d'un acord per posar en marxa el pla d'ajuda a Irlanda. El Fons Monetari Internacional, el Banc Central Europeu i la Comissió Europea han desplaçat equips a Dublín per negociar amb les autoritats del país els termes de l'acord que estabilitzi l'economia local i que eviti, de passada, que la seva situació contamini la resta d'Europa. Si no hi ha contratemps, la setmana que ve es podran anunciar els termes en què el món donarà un cop de mà a l'antictigre celtaperquè pugui curar les seves ferides i iniciar el camí de la recuperació.

Un patriotisme no dissimulat en el món de la política irlandesa presenta una forta resistència no tant al suport internacional, sinó a les condicions que ben segur que l'acompanyaran. Els que des de Dublín profereixen frases tan pomposes com que es tracta d'un dia trist per a Irlanda o que no havia viscut mai una època tan negra des de la seva independència, no aconsegueixen distreure l'atenció sobre el veritable problema del país. El seu model econòmic

-només semblant a l'espanyol pel gran pes del sector immobiliari- va donar enormes rendiments durant uns anys, però ara s'ha enfonsat. I no només això: una part del miracle irlandès responia a la importació de capitals que propiciava una fiscalitat sense comparació entre els grans països europeus, els mateixos que ja posen com a condició que canviï la seva fiscalitat. No tindria sentit que la Unió Europea ajudés Irlanda amb fons públics procedents de contribuents que paguen molts més impostos que els irlandesos i que aquells que fixen la seva residència a l'illa, convertida des de fa anys en un pseudoparadís fiscal. Mentre a Espanya, per exemple, l'impost de societats és del 30%, a Irlanda és del 12,5%. Alemanya i França ja ho han dit clarament, Irlanda ha de contribuir al seu propi rescat. El primer ministre, Brian Cowen, està convençut que podrà tirar endavant un nou pla d'ajust de 15.000 milions d'euros per portar el dèficit al 3% el 2014, però, atesa la recessió de la seva economia, la baixa capacitat recaptatòria d'Irlanda, que en altres temps va ser tan positiva, ara pesa com una llosa i fa que resultin increïbles aquests projectes.