Cauteles per al català

La resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que suspèn cautelarment diversos articles del reglament d'ús del català, a l'Ajuntament de Barcelona, i del de comunicació institucional, a la Diputació de Lleida, pot obrir la caixa dels trons en un àmbit, el de l'Administració local, on els problemes lingüístics brillen per la seva absència. Encara que la resolució del TSJC remet a la sentència del Constitucional referida a l'Estatut, que rebutja la condició de «preferent» del català a les administracions, la veritat és que el reglament de Barcelona, recorregut pel PP, precisa que la preferència en l'ús del català es mantindrà menys en el cas que el sol·licitant de documents produïts per l'Administració els vulgui en castellà. Però hi ha una cosa més important fins i tot que la previsió normativa: que se sàpiga, l'aplicació dels reglaments impugnats no ha provocat cap protesta ni a Barcelona ni a Lleida.

Pel que fa a l'afirmació del TSJC que el reglament conté mandats amb un «significat excloent del castellà manifest», s'ha de dir que es tracta d'una interpretació tan respectable com discutible, solucionable en tot cas mitjançant una aplicació matisada dels reglaments que s'adapti a cada cas. En canvi, és força dubtós que amb recursos com els del PP i Convivència Cívica Catalana -a Lleida-, i resolucions com les del TSJC es preservi la serenitat necessària per mantenir la pau lingüística que des de sempre preval a Catalunya sense grans dificultats.