Tripartit i eleccions

Tal com era previsible, la negativa de José Montilla a reeditar el tripartit ha portat cua en forma de les més diverses reaccions. I, probablement, la més sincera ha estat la del PSOE, que diu que se sent «relaxat».

Si una de les coses que deixen més clares les enquestes és l'opinió negativa dels electors enfront de la coalició de tres partits, quin sentit té encarar unes eleccions sense desmarcar-se'n. Això mateix ha fet ERC, que apel·la obertament a CiU. ICV, que recorda a Montilla que fa quatre anys que va dir una cosa semblant sobre no tornar a formar el tripartit, és l'única que es reafirma en la fórmula, potser perquè considera que no n'hi ha cap altra que li permeti participar en el Govern.

En la campanya, tots els partits han de subratllar un perfil propi, raó per la qual els tres que han governat estan obligats a marcar distàncies entre si; contràriament, gairebé podrien presentar-se sota la mateixa marca, com fa CiU. Aquesta dinàmica els porta a ratificar les enquestes, en què els ciutadans no critiquen tant la gestió del tripartit com les divergències entre els seus integrants i els debats estèrils.

Les campanyes serveixen perquè els partits expliquin els seus programes, que després s'apliquen amb més o menys fidelitat en funció de moltes variables. Una d'aquestes és si poden governar en solitari o si necessiten suports ; una altra, no menys important, és si les circumstàncies ho permeten, un condicionant que els últims anys ha pesat moltíssim en l'acció de govern, no només a Catalunya, sinó a Espanya i a Europa.