José Omar Dávila: "Amb la batuta conquisto els cors"

Sent la música amb tanta intensitat que, quan es posa a dirigir, podria entendrir fins i tot José Mourinho. José Omar Dávila (Mèrida, Veneçuela, 1982), fill d'un locutor de ràdio i televisió, és titular de la Simfònica Juvenil i Infantil de Mèrida. Ha aparcat els assajos del repertori de Nadal per travessar l'Atlàntic i dirigir demà el concert inaugural dels Special Olympics.

-La música va amb vostè des de sempre.

-Als 3 anys feia música amb un ratllador de verdures i una forquilla, i percussió amb el pot de la mantega. Diuen que tinc oïda.

La seva mare, la tenaç Teresa de Jesús Durán, explica que no va descobrir que José Omar tenia síndrome de Down fins que va complir 9 mesos. Era un nadó espavilat. Després del diagnòstic, va dedicar totes les energies a estimular-lo. Li va fer massatges, li va posar música clàssica sense parar i el va portar a una escolanormalfins a sisè de primària.

-Del ratllador de verdures a l'orquestra simfònica hi ha un bon tros.

-Als 21 anys vaig ingressar a l'Orquestra Simfònica Juvenil i Infantil de l'Estat Mèrida, a la càtedra d'educació especial. Vaig estudiar metal·lòfon i percussió. Un dia, durant l'assaig del concert de Nadal, el director de la Simfònica em va preguntar si volia dirigir.

-Una orquestra no la dirigeix qualsevol.

-Doncs jo he arribat a dirigir 1.800 persones, amb cor inclòs. Els nois de l'orquestra, al veure'm, em saluden: «¡Hola, mestre!».

-¿I què diuen els crítics?

-Tot el que diuen és bo. Tots formen part del meu club de fans. Tinc milers de fans. Jo conquisto cors amb la batuta.

-El secret no és la batuta.

-Tothom diu que sóc molt especial. M'han explicat que, gràcies a mi, altres nens especials s'han integrat. Ara hi ha uns 120 nens a la càtedra d'educació especial.

-¿Llegeix partitures?

-Les partitures les porto dins el cap. Aprenc les frases i després van amb mi.

-Deu assajar molt.

-Cada dia. Em poso cedés al saló de casa i dirigeixo amb la meva batuta. Al matí i a la tarda.

-Enfrontar-se a tants músics és una altra cosa...

-Jo sento una emoció tan gran que se'm posen els cabells de punta. I la gent respon a la meva emoció. Molts ploren.

-¿On sent exactament l'emoció?

-No ho sé. La visc. Sento papallonetes a l'estómac, l'emoció passa a través de mi i la trec fora.

-A dojo.

-Vull conquistar el món. Ara, venint a Espanya, estic complint un somni.

-¿En què consistia el somni?

-A dirigir el meu primer concert internacional. Em fa molt feliç. Jo volia un èxit complet. Sentir-me com si fos un milionari. Amb guardaespatlles, alfombra vermella, fotos... I conèixer el Rei i Carles Puyol, que és el meu jugador favorit del Barça.

-¿I com li va?

-De moment m'han rebut el senyor Montilla i l'alcalde Jordi.

-Jordi Hereu.

-Sí. També m'agradaria anar a Itàlia i a Hollywood. ¿Sap quin és el meu actor favorit? Antonio Banderas.

-S'està més als EUA que aquí.

-Doncs jo celebraré aquí el Hallo­ween. He portat a la maleta els ullals i la capa de vampir. ¿Sap? Quan jo vaig néixer, Michael Jackson va treureThriller,que és un dels meus vídeos musicals preferits.

-¡També li agrada el pop!

-M'agrada tota la música. Tota. La clàssica, però també la dels anys 60, 70, 80 i 90. La música em dóna molta energia. Té molt poder.

-¿Quins compositors li agraden?

-Beethoven, sobretot a laCinquena, però també a la Novena, que és l'Himne a l'alegria. I m'agradenElbarber de Sevillade Rossini i laDansa de les onesde Debussy. Però porto una xuleta amb les meves peces menys clàssiques preferides, ¿l'hi ensenyo?

-És clar.

-Hi ha el tema de La pantera rosa, de Henry Mancini;New York, New York en la versió de Frank Sinatra i molts de Juan Gabriel, que la meva mare escoltava quan em tenia a dins de la panxa.

Notícies relacionades

Apps de cites com a catàleg de menors

Per un debat nuclear seriós

-A part de la música, ¿guarda alguna altra sorpresa?

-També m'agrada imitar famosos, i pinto i dibuixo molt bé. Com Leonardo, Goya, Picasso...