¿Una tasseta de te?

El novembre vinent es renoven les cambres als Estats Units: la totalitat de la Cambra de Representants (excepte l'escó de Puerto Rico) i un terç dels escons del Senat. I per descomptat que es presenten unes eleccions animades, especialment per l'espectacular entrada en aquesta carrera política de l'anomenat Tea Party.

Convé aclarir que no es tracta d'un partit, sinó d'un moviment que neix a principis del 2009 al si del Partit Republicà, al qual pertanyen persones de totes les races i confessions i que pretén recuperar les essències del pensament conservador.

Agafa el nom del Motí del Te de 1773, durant el qual les colònies americanes es van rebel·lar contra la Gran Bretanya quan va intentar gravar la importació de múltiples productes, entre els quals hi havia el te. El resultat va ser que tot el te que s'acumulava en tres vaixells del port de Boston va acabar llançat per la borda.

I alerta, que així poden acabar les majories demòcrates a les cambres, alguns republicans tebis i el mateixObamael 2012.

L'agost d'aquest any, aquest moviment, recolzat perSarah Palin,una versió moderna del motí, va convocar una ingent multitud a l'esplanada del monument aAbraham Lincolnper protestar contra les polítiques intervencionistes de l'Administració d'Obama.

¿Què defensa el Tea Party que tant molesta determinats sectors de l'esquerra? Sí, aquells que encara bavegen quan el tirà cubà delira i els mateixos que, sense cap coneixement i recolzats només en una verborrea insuportable, titllen d'extrema dreta aquest moviment.

Doncs bé, el Tea Party defensa essencialment tres principis.

Primer, la responsabilitat fiscal, que implica primer de tot oposar-se a l'increment de la pressió fiscal, a l'augment del deute públic i a l'intervencionisme social i econòmic del Govern, és a dir, la controvertida reforma sanitària d'Obama.

El segon principi és la defensa d'un Govern constitucionalment limitat, que suposa la protecció de les llibertats individuals de la intromissió federal.

I el tercer, la defensa de la llibertat dels mercats, que es tradueix en la protecció de la llibertat econòmica i individual.

Tot això, més que raonable, pot resultar complex d'acceptar per molts aquí, on l'Estat és a tot arreu repartintdesinteressadamentsubsidis. Però encaixa molt bé amb la mentalitat dels nord-americans. Per a una gran part, com deiaRonald Reagan,el millor Govern és el menor Govern.

Per als membres del Tea Party, després de la victòria d'Obamas'ha de reconstruir el Partit Republicà. No és un moviment al marge dels grans partits, com ho van ser al seu dia el deRoss Peroti el deGeorge Wallace.Aniria més en la línia deBarry Goldwateri del mateixRea-gan,que aleshores van reclamar l'orgull de ser americans i conservadors. No només van contribuir a dotar d'una estructura ideològica el moviment conservador, sinó que van defensar públicament les seves idees, i van arrabassar el monopoli de la tribuna pública a l'esquerra.

SiLeonard Cohencantava allò de primer ocupar Manhattan i després Berlín, el Tea Party planteja reconduir primer el Partit Republicà, després (potser) Delaware i al final la Casa Blanca el 2012.

I ja s'hi han posat. Han col·locat candidats guanyadors en diverses primàries dels republicans comRand Paul a Kentucky,Sahrron Angle a Nevada,Mike Leea Utah,Ken Buck a Colorado,Joe Millera Alaska,Marco Rubioa Florida i, per descomptat,Christine O'Donell a Delaware.

Pot ser que alguns perdin, però estan indicant la línia a seguir als republicans. El votant del Tea Party prefereix no votar que fer-ho per un candidatdescafeïnatcomJohn McCain. I recorden als líders del partit que un altreefectePerot és possible. S'ha de recordar que aquest va obtenir el 1992 i el 1996, respectivament, el 18% i el 9% dels vots, va costar les eleccions aGeorge Bushi aBob Dole,i va propiciar l'elecció deBill Clinton.Tal com he esmentat abans,Perot(votants descontents) era una cosa i el Tea Party (votants conservadors descontents) n'és una altra ben diferent, però no comptar amb el seu suport pot sortir car al Partit Republicà.

En canvi, comptar amb ells mobilitzaria a favor seu tot el sector mediàtic conservador i tota la dreta religiosa, els membres de la qual es caracteritzen per una militància i una tasca propagandística molt activa.

AQUEST és el camí. Les eleccions es guanyen, com va demostrarGeorge W. Bush,comptant amb els teus seguidors, seduint els teus votants, defensant les idees que ells defensen i convencent-ne altres amb les teves idees.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Tal com Alícia li deia a la Llebre de Març, el Tea Party li diu als Estats Units: «Pren un miqueta més de te». Professor de Relacions

Internacionals de la Complutense.