Els jutges davant la reforma laboral

Fa uns dies es va publicar en aquestes pàgines un article deRafael Ortiz, amb el títolL'aplicació de la reforma laboralen què es feien una sèrie de consideracions sobre el paper dels jutges en els canvis introduïts en la legislació laboral per la llei 35/2010 de mesures per a la reforma del mercat de treball. Em va sorprendre la lleugeresa de determinats plantejaments, per no dir fal·laç argumentari, ja que descarregava sobre els jutges la responsabilitat de l'efectivitat de la reforma laboral en matèria d'acomiadaments i, per extensió, en altres matèries, com la valoració dels contractes temporals, la mobilitat i modificació de les condicions de treball, o la no aplicabilitat de clàusules dels convenis col·lectius en determinats supòsits.

Fonamentava la seva particular opinió en les que denominava «eloqüents dades estadístiques» sobre acomiadaments procedents i improcedents de l'any 2009, interpretades pel professorMiguel Rodríguez-Piñero. Aquestes dades certament indiquen el nombre de procediments per acomiadament que han vist els jutjats socials, les sentències dictades, i el sentit del pronunciament, però no és menys cert que no diuen res sobre el nivell d'aplicació del principipro operari, o, més en concret, sobre si han estat reclamacions contra extincions de contractes temporals celebrats fraudulentament, si han estat per acomiadaments verbals o per carta, ni tan sols si l'empresa ha comparegut a l'acte del judici, o si es tracta d'un acomiadament reconegut a la mateixa carta com a improcedent i en què es discuteixen aspectes col·laterals a la mateixa decisió extintiva. Si es tinguessin en compte aquestes variables, que coneixem els que diàriament tractem la matèria, hi hauria sorpreses, o almenys el senyorOrtizhauria de canviar d'opinió.

Qualsevol jurista que es dediqui al dret del treball coneix, i ha de tenir en compte en la interpretació de les normes jurídiques, allò que ja ens van ensenyar en la carrera de dret sobre el principipro operariopro beneficiari, en el sentit que és, o ha de ser, un dels pilars o principis fonamentals d'aquesta branca del dret. Aquest terme indica que davant d'un dubte d'interpretació d'una norma jurídica, s'ha d'optar per la que més afavoreixi el treballador (Manuel Alonso OleaiMaría Emilia Casas Baamonde, en el seu Tractat sobre Dret del Treball, 14a edició, Madrid, Universitat Complutense de Madrid, 1995). No és un mecanisme de «donar sempre la raó al treballador», sinó l'expressió i el reconeixement de la situació jurídica que ostenta la part més feble del contracte de treball. Així, en dret laboral, és usual utilitzar termes com «dret adquirit», «condició més beneficiosa», «norma més favorable», o «igualtat d'armes processals», per indicar principis que estan en l'essència mateixa del dret laboral.

No es tracta de reiterar els arguments pels quals un bon nombre d'experts en relacions laborals han dit que aquesta reforma laboral no servirà per a la creació d'ocupació; en són una mostra evident les estadístiques que demostren que la destrucció de la majoria de llocs de treball s'ha produït en la contractació eventual i no en la fixa, i que tot i així el nostre mercat laboral és un dels que té la taxa més alta de temporalitat, perpetuant una ocupació laboral precària, cosa que anirà en detriment de la productivitat, objectiu que, paradoxalment, s'erigeix com una de les fites que l'economia espanyola ha de potenciar.

Però no està malament recordar alguns aspectes molt significatius: es generalitza el contracte indefinit amb una indemnització de 33 dies per any treballat en el supòsit d'improcedència, sigui per declaració judicial sigui per reconeixement de la mateixa empresa (acomiadament exprés); desapareix de facto l'acomiadament sense causa, ja que si no es compleixen els requisits formals no es pot declarar la nul·litat com fins ara, sinó que haurà de ser improcedent; la negociació col·lectiva retrocedeix enfront de la decisió de l'empresa (clàusula d'inaplicació salarial, mobilitat geogràfica, modificació substancial de les condicions de treball), de manera que no es concep aquesta eina com un reforçament dels agents socials i un equilibri de les parts en un conflicte, sinó com un llast per a l'obtenció de beneficis empresarials; extensió del contracte porqueria de formació; possibilitat que les ETT actuïn en sectors considerats perillosos, amb el risc per a la seguretat que comporta.

En resum, qui va provocar la crisi rep diners de l'Estat

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

-que som tots- per solucionar els seus problemes de solvència i tresoreria i, així, sense les veritables reformes necessàries de l'estructura i el funcionament del mercat financer i especulatiu, les corporacions continuaran guanyant més diners i donant lliçons sobre el que han de fer els governs per reduir a la mínima expressió l'Estat del benestar.

Magistrat.