Les retallades de l'Estat del benestar
Inversió i despesa al tercer sector
El diner públic destinat a les entitats socials té sempre un valor de retorn molt superior
A rran de les últimes informacions publicades sobre la retallada i suspensió de part dels pagaments a les entitats del Tercer Sector, he recordat que fa un temps vaig tenir ocasió d'examinar un informe elaborat per una entitat d'aquest sector que mesurava l'impacte social, ambiental i econòmic de la seva activitat, aplicant el mètode d'anàlisi d'origen nord-americà denominat Social Return on Investments (més conegut per les seves sigles en anglès SROI), o Retorn Social sobre la Inversió.
Aquest mètode de càlcul es basa en principis que no es reflecteixen en els comptes financers convencionals i ens dóna la veritable mesura monetària del valor econòmic que retorna a la societat després de la inversió realitzada. Així, a partir de l'anàlisi tradicional de cost/benefici es calcula la capacitat multiplicadora de la inversió d'un projecte o iniciativa concrets, i en conseqüència podem saber, per una banda, si una inversió és viable, ja que permet conèixer-ne la rendibilitat econòmica, i per altra banda, es pot mesurar el retorn econòmic directe que la societat rep.
Certament, aquesta metodologia de valoració de l'impacte social que es deriva de l'activitat desenvolupada amb la inversió representa un canvi en l'orientació estrictament economicista dels diners que es destinen a les activitats desenvolupades pel tercer i quart sector, en tant que parteix de la base que l'empresa no només crea valor econòmic i financer, sinó que la seva activitat interactua en diferents àrees i crea un valor social, és a dir, les conseqüències socials es reflecteixen en els canvis que es produeixen en aspectes tan importants com són el benestar i la qualitat de vida dels destinataris, la diversitat, la convivència, el medi ambient o la responsabilitat social de l'empresa. En definitiva, des del punt de vista de la inversió d'un projecte, és una eina per conèixer la viabilitat de la presa de decisions posant l'accent sobre la capacitat multiplicadora de qualsevol acció que es desenvolupi amb aquesta inversió, i el seu impacte social i mediambiental.
eS POT MESURAR doncs el que reverteix novament a la societat a partir, per exemple, de les retribucions que es poden pagar als destinataris finals, de les cotitzacions a la Seguretat Social que generen aquests pagaments, dels impostos que també s'ingressen a l'erari públic, de l'estalvi per altres despeses de l'Administració, sigui en pensions, en prestacions o en el mateix sistema de salut, etc. Per a què ens entenguem, un dels objectius del mètode SROI és fixar quin és el valor monetari total que es crea per cada euro invertit en un projecte o organització. Concretament, l'entitat que va elaborar l'informe, un centre especial de treball per a persones discapacitades, arribava a la conclusió que per cada euro rebut, retornava a la societat tres euros amb seixanta-sis cèntims. Però també he pogut examinar després altres informes basats en aquest mètode i el retorn és molt similar.
Més enllà de la simple constatació de la necessitat ètica o moral de recolzar econòmicament amb fons públics els sistemes de protecció social, les conclusions d'aquest estudi, i de molts altres fets per entitats i empreses dedicades a la inserció social i laboral, posen en evidència que el suport econòmic a les iniciatives i projectes portats a terme per les entitats del tercer sector, no s'ha de considerar com un simple cost o despesa social, sinó que es tracta d'una autèntica inversió econòmica, ja que els diners que s'hi destinen retornen a la societat amb un valor sempre molt superior, i per tant representen finalment un estalvi econòmic.
QUAN els governants de la Generalitat decideixen, com en aquests moments, que el millor per estalviar diners és no pagar a les organitzacions i empreses del tercer sector, no tan sols incompleixen els compromisos que pressupostàriament van adquirir, sinó que transmeten a la societat que aquestes organitzacions, així com els projectes i activitats que porten a terme, són supèrflues, i que en moments de crisi econòmica l'única solució és prescindir de la tasca que desenvolupen. I no només estan deixant d'atendre una de les finalitats del pressupost presentat públicament, quan afirmaven que uns dels objectius era la «prioritat de la despesa social per mantenir els serveis del nostre estat del benestar i protegir els més perjudicats per les conseqüències de la crisi econòmica» (http://www15.gencat.net/ecofin_wpres14/pdf/PRE_P_CAT.pdf -pàgina 4-), sinó que impedeixen que retornin directament i indirectament a la societat aquests diners, i la conseqüència no és altra que siguem més pobres econòmicament, èticament i socialment. Magistrat.
