No ens conformem

Mai cap govern ha volgut que els ciutadans i ciutadanes d'aquest país disposessin d'una Administració de justícia equiparable a la resta dels serveis públics que se'ls presten. Mai l'Administració de justícia -la que dóna l'imprescindible suport a jutges i tribunals- ha pogut atendre els requeriments de la societat amb una resposta similar a la que se li donava des de la sanitat, l'educació, l'Administració tributària o els serveis socials. Els successius governs a Catalunya i a Espanya han preferit en els últims 30 anys mantenir aquesta Administració apartada dels grans avanços de la nostra societat, en el que podria semblar un intent de fer-la invisible.

L'Administració de justícia va arribar exhausta a les portes de la crisi, amb una organització vuitcentista, unes eines totalment superades en altres administracions i en qualsevol activitat privada, i una càrrega de treball que rebentava qualsevol ràtio raonable, i que provocava la justificada desesperació dels que hi buscaven una resposta que no arribava. La crisi es va instal·lar i amb ella centenars de milers d'acomiadaments, empreses que no podien afrontar les seves obligacions, hipoteques impagades, lloguers no satisfets... El treball d'aquesta Administració, com a garant últim dels drets de tots aquests ciutadans i ciutadanes, es va multiplicar a Catalunya en alguns casos fins a un 300 %, sense que existís un reforç significatiu. ¿Què hauria passat amb increments equiparables en sanitat o en educació? ¿I, sobretot, què hauria ocorregut si en aquest moment les administracions sanitàries o educatives catalanes haguessin tingut una estructura com la de fa 100 anys? Ha ocorregut a Justícia; no passa res, no és notícia.

I des de fa uns quants mesos ja solament es parla de retallades. Les de sanitat, educació o infraestructures obren tots els espais informatius i surten a totes les portades. Les retallades a l'Administració de justícia, no. Aquesta Administració és notícia solament per un minúscul percentatge d'assumptes que tenen interès periodístic; també per la seva lentitud o ineficàcia, però gairebé mai per les causes que han provocat la seva situació actual.

L'Administració de justícia s'ha convertit en una Administració invisible, per no dir obertament i públicament repudiada per alguns responsables de governs autonòmics que no volen gestionar les competències que tenen transferides i volen «tornar-les» a l'Estat. L'última, la presidenta de la Comunitat de Madrid. El Govern de la Generalitat, sense arribar a aquests extrems, s'ha apressat a aprofitar la invisibilitat d'aquesta Administració per retallar de manera injustificable els seus ja molt minvats mitjans.

El Departament de Justícia de la Generalitat no solament deixa sense cobrir un enorme percentatge de places de funcionaris que, per unes o altres raons, temporalment o definitivament, queden vacants, sinó que ha suprimit o ha anunciat que suprimirà en les pròximes setmanes diversos centenars de places. Per a això utilitza l'eufemisme de lareordenacióbasant-se en una sorprenent interpretació de la realitat. Diu la Generalitat que en els últims mesos s'ha produït un descens en el nombre d'assumptes que entren als jutjats. És cert que en alguns casos s'ha produït una mínima disminució, encara que això no es deu al fet que la situació econòmica hagi millorat. Les notícies de cada dia en absolut pronostiquen aquesta millora; a ningú li sorprendria un altre brutal i desgraciat increment d'assumptes en els propers mesos. El Departament de Justícia de la Generalitat fa trampa quan justifica les seves retallades en el lleu descens d'assumptes entre el 2009 i el 2010. Per a una anàlisi no solament útil sinó també sincera ha d'utilitzar tot el període de temps de la crisi, almenys des del 2007. Des de llavors fins ara, als jutjats socials de Catalunya, per posar solament un exemple dels que atenen reclamacions peremptòries dels ciutadans -acomiadaments, reclamacions a la Seguretat Social, etcètera-, la feina s'ha incrementat, segons la província, entre un 50% i un 80%. Aquests jutjats, per un proper canvi legislatiu, veuran ampliades les seves funcions. Malgrat tot, estan en el punt de mira de la Generalitat per reduir-los plantilla.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Els ciutadans i ciutadanes d'aquest país i els que -també ciutadans- servim en aquesta Administració no ens podem conformar. Sobretot, no podem conformar-nos ara, quan semblava que després de decennis d'oblit i indiferència, els nostres representants parlamentaris havien acordat col·locar l'Administració de justícia al segle XXI, dictant lleis per a la implantació de la nova oficina judicial, l'expedient digital, la reorganització de partits judicials, els tribunals d'instància, etcètera. El Departament de Justícia de la Generalitat, dins de l'ampli marge de les seves competències, ha de respondre a aquests inajornables desafiaments i no pot fer-ho només amb retallades. No ens conformem.

Coordinador de Jutges per a la Democracia a Catalunya, igual que Miguel Angel Tabarés, Yolanda Rueda i Cristina Bustamante, que també firmen l'article.