Encara manen les pistoles

En la història de la nostra democràcia no s'havia aconseguit mai una reacció de rebuig tan unànime de tots els partits de l'arc parlamentari i de les forces socials i econòmiques al nou alto el foc anunciat per ETA a través de la BBC. El comunicat dels terroristes anunciant una altra vegada un cessament dels atemptats es va acollir amb decepció, indiferència i escepticisme. Només alguns observadors internacionals despistats i l'esquerra radical que tant anhela tornar a les institucions basques, però que es continua negant a condemnar i a rebutjar de manera fefaent la violència terrorista, van fer una interpretació esperançadora i optimista del suposat moviment de fitxa i de generositat dels etarres. La raó d'aquest seguidisme és ben clara. Sobre aquesta esquerra radical que recolza, aclama i encobreix ETA encara hi manen les pistoles.

¿I per què aquesta reacció unànime de rebuig, menyspreu i repulsa valenta a l'oferiment d'ETA per part dels demòcrates? Perquè en mig segle d'assassinats i abusos, els etarres han esgotat completament, excepte per als seus còmplices, la seva credibilitat pacificadora. Hi va haver alguns moments en què es va arribar a confiar en aquesta manada. Per exemple, el setembre de 1998, quan els terroristes van anunciar una treva «general i definitiva» i el mateix José María Aznar, home dur i desconfiat, i contra el qual ETA va arribar a atemptar tres anys abans, es va creure honradament que es posaria punt i final a la banda. Com a president del Govern va anunciar a la societat espanyola que iniciava unes negociacions amb els etarres, als quals, portat per la seva bona voluntat, va qualificar de «membres del moviment basc d'alliberament»; a més a més, durant aquella aturada dels assassinats va acostar terroristes a les presons del País Basc, va ser indulgent amb l'aplicació d'indults, no hi va haver detencions durant aquell període de calma absoluta i fins i tot es va arribar a dir que Navarra seria generosa amb el gest d'ETA. Però… el 1999 ETA va tornar a assassinar. I un altre exemple. El 2006, un José Luis Rodríguez Zapatero molt ben intencionat també es va creure que ETA anava de debò quan en un comunicat els etarres van anunciar un altre alto el foc i van introduir la paraula «permanent». Era ben clar, ETA ja no tornaria a assassinar. Però… dos anys després, l'atemptat de la T-4 ens va fer tornar a la crua realitat.

Per això, els estratagemes dels etarres ja no deixen marge per a l'esperança, excepte que de manera inequívoca anunciïn i materialitzin l'abandonament de la violència. Les seves estratègies falses i ambigües no convencen encara que vagin acompanyades d'un indubtable impacte mediàtic internacional. Potser és aquest impacte publicitari

-per groller o cínic que sembli- l'únic èxit que els nous dirigents de la banda poden al·legar com a propi. Però és vergonyós que una cadena rigorosa com la BBC encara anomeni ETA «grup separatista basc» i es cregui que aquest comunicat «genera esperances d'un nou procés de pau». O que el gran Financial Times, en un editorial simplista i ignorant, vingués a afirmar que amb aquest comunicat, més la legalització d'Herri Batasuna i la «devolució dels reclusos a les presons del País Basc» (sic), es resol el problema. ¡Quin desconeixement de la realitat espanyola!

Però el comunicat d'ETA amaga una altra interpretació i té algun destinatari. Aquesta banda terrorista està completament noquejada, encara que alguns dels seus pistolers puguin continuar matant. Està més feble que mai per una acció policial impressionantment eficaç, per haver perdut per sempre el santuari francès, per haver-se frustrat els seus intents de reconstrucció logística en altres països i per haver-se fet més estret el setge judicial internacional després que el Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg ratifiqués la il·legalització de l'entorn polític radical d'ETA.

I en aquesta situació de precarietat i derrota enfront de la societat espanyola, ETA sap que s'han produït profundes fissures en el sector sobiranista que l'ha anat recolzant submisament. Per això el comunicat s'ha d'interpretar també com un intent de frenar aquesta divisió, restaurar el domini dels milis sobre l'estratègia a seguir en la política basca i apagar les veus dissidents de grups de presos i exmilitants desenganyats dels tan proclamats avantatges del recurs al terror. Molts d'ells saben que aquesta Euskadi independent i socialista que ETA diu que defensa no està, mig segle més tard, ni a 100.000 quilòmetres de la realitat.

Notícies relacionades

Ara és temps de la infància

No pactaràs

El comunicat també mira de facilitar, de passada -una cosa molt grollera, per cert-, la incorporació dels seus còmplices a les institucions basques en les pròximes eleccions. És fonamental que la justícia i els serveis de seguretat de l'Estat impedeixin que aquestes marques blanques tornin a colar-se en ajuntaments, diputacions forals i al Parlament foral excepte que compleixin fil per randa la llei de partits. Si es manté aquesta fermesa és molt possible que la dissensió detectada per ETA entre els seus seguidors s'engrandeixi, esclati i deixi de controlar-la. És molt difícil, perquè el problema dels batasunes és que, tot i el seu descontentament amb ETA i amb el comunicat, malgrat que ho dissimulin, encara no s'atreveixen obertament a girar-li l'esquena. ETA té les pistoles i, ara com ara, està disposada a treure del davant els que la qüestionin als seus caladors tradicionals. La por guarda la seva vinya. Periodista. Director Editorial

i de Comunicació del Grup Zeta.