El futur del nord d'Àfrica
El Magrib, davant la crisi
Una integració més gran repercutiria de forma positiva en països veïns com Espanya i Itàlia
El Magrib, davant la crisi_MEDIA_1 /
Ara que el món viu grans convulsions econòmiques i comercials, en un moment crucial i de transformacions, els països del Magrib, malgrat mantenir un creixement del voltant del 4%, podrien patir els danys col·laterals d'aquesta sotragada econòmica, sobretot quan la Unió Europea està tossint i és el seu primer soci econòmic (i Espanya, un dels seus principals actors, amb el 12% del total). A més, el 40% del subministrament energètic de la UE prové d'aquesta zona, les remeses dels seus immigrants a la UE suposen un gran revulsiu per a les seves economies i el turisme europeu és el seu primer client en països com Tunísia i el Marroc. Els països del Magrib no poden esperar que passi aquesta crisi i guanyar temps, ja que el risc és veure cadascun d'ells sense poder fer front a les exigències. El risc de no poder arribar a temps a la recuperació és alt i tindria un alt cost.
El 1989, Algèria, Líbia, Marroc, Mauritània i Tunísia van firmar un acord de creació de la Unió del Magrib Àrab (UMA), que pretenia enfortir els seus vincles històrics i geogràfics, oferir-se com a model d'unitat àrab i presentar-se com a soci potencial de la veïna Europa, en contraposició als països de l'Est. La integració permetia la complementarietat econòmica i l'autosuficiència basada en la varietat dels seus recursos. La situació no ha avançat gaire i els objectius amb els quals es va crear la UMA, més de dues dècades després encara no s'han complert. Els somnis de la seva població es van ensorrar davant del mur de conflictes bilaterals i regionals, una influència negativa que encara preval. Paradoxalment, és un moment crític que exigeix unir voluntats i reparar l'esquerda i la recerca de sortides per atraure inversions i guanyar les apostes econòmiques.
La integració regional crearia una dinàmica de mercat i les seves economies d'escala podrien absorbir amb eficàcia la força laboral jove i assegurar-li un lloc de treball que eviti que s'estenguin les conseqüències als països veïns d'Europa. Avui més que mai és el moment per fer una avaluació dels objectius pels quals es va crear la UMA, perquè no s'han complert i el camí segueix encallat. S'ha d'analitzar com es poden superar els quatres factors que condicionen el futur del Magrib -la pressió demogràfica, el dèficit en l'índex de desenvolupament humà, el canvi climàtic i la competitivitat global-, però també revisar unes estructures molt diferenciades i la dependència de les exportacions energètiques i de productes primaris. Massa reptes per superar sense vertebrar econòmicament tot el territori magribí.
EN El conjunt dels països del Magrib viuen 81 milions de persones amb una mitjana d'edat de 24 anys, i el 30% tenen menys de 15 anys. L'estabilitat depèn de la pressió demogràfica i l'economia; la clau és la creació d'ocupació. La regió ha de crear entre 20 i 25 milions de nous llocs de treball per a l'any 2020. La falta d'una verdadera integració regional està impedint atraure grans inversions i un creixement suficient. Les diferències polítiques entre Algèria i el Marroc i el tancament de les seves fronteres impedeixen avançar, ja que els dos països representen el 75% del total de la població i el 70% del PIB de la zona. També hi pesa el feble comerç interregional, que només representa 3% del total davant del 70% amb la UE i el 21% amb l'ASEAN.
La integració regional apareix com el camí. Les raons són clares: un mercat únic magribí atrauria inversions en sectors clau. Alguns estudis han quantificat el cost de la no integració econòmica del Magrib en unes pèrdues de 8.000 milions d'euros anuals, és a dir, un 2% de creixement del PIB, 200.000 llocs de treball anuals a cada país de la regió. Per contra, una possible integració donaria uns beneficis anuals de 20.000 milions d'euros, i això repercutiria positivament en països veïns com Espanya i Itàlia.
Però, malgrat aquestes dificultats, es perceben uns aires nous, impulsos de grans infraestructures, apostes innovadores, la iniciativa de les dones com a fundadores d'algunes de les empreses més importants de la zona, el talent i les energies dels joves i les seves propostes audaces. La societat civil magribina està demostrant la seva capacitat de canvi amb uns projectes impensables fa uns quants anys, un ampli debat i històries d'èxit que massa sovint queden ocultes a Europa per qüestions de seguretat i d'immigració, perquè l'objectiu de crear un futur millor allà beneficia la riba nord i és una tasca de tots. La crisi podria aprofundir la fractura econòmica del Magrib en lloc de tancar-la, però també podria impulsar la hipotètica creació d'un conjunt regional integrat. La preocupació per esmorteir els efectes de la crisi podria anticipar una nova orientació estratègica per a un Magrib que arrossega mig segle de desunió. En resum, podria passar de la crisi de la integració a la integració per la crisi.
Notícies relacionadesExpert en assumptes àrabs
i mediterranis.
