editorial
Aznar i el PP enreden a Melilla
L'opinió del diari s'expressa només als editorials. Els articles exposen posicions personals.
A propòsit dels incidents ocorreguts a la frontera de Melilla, a Mohammad VI, rei del Marroc, se li podria dir el que li va contestar l'ambaixador britànic a aquell ministre de Governació franquista que li oferia protecció per contenir la manifestació que cridava davant l'ambaixada «¡Gibraltar, espanyol!»: «Només cal que no m'enviï més manifestants». Però, com que el PP no té la flegma dels ambaixadors britànics, s'ha dedicat a enredar enviant a Melilla, primer, el vicesecretari González Pons i, després, l'expresident Aznar.
Dimarts, Pons va acusar el Govern d'«abandonament» i es va presentar com a portaveu de tots els espanyols per dir-los als melillencs que «Espanya està amb ells». Ahir, per sorpresa i sense vent de Llevant, Aznar, recordant les seves gestes com a heroi de Perejil, va volar fis a Melilla, on no havia estat mai en els seus vuit anys de president del Govern, per parlar de «deixadesa» i per «recolzar» les autoritats i les forces de
seguretat.
Aquesta contradicció –viatjar a corre-cuita a Melilla i no haver-ho fet en els seus dos mandats, quan hi va haver nombrosos episodis de tensió amb el Marroc– no va passar inadvertida a l'Executiu que, per boca de José Blanco, va acusar Aznar de «deslleialtat» a Espanya i al Govern, al qual no va informar de la visita, i d'actuar com un president no democràtic.
Llàstima que la insofrible demagògia del PP, llançat altot s'hi val contra Zapatero, es va veure entelada pel fet que quan Aznar va arribar a Melilla els activistes marroquins ja havien desactivat el boicot al pas per la frontera de mercaderies i la vaga de les dones marroquines que treballen a la ciutat espanyola. Aquest gir en les protestes demostra que l'origen del conflicte no és a Melilla, sinó a Rabat. I és a la capital del Marroc on s'ha de viatjar per a apaivagar els ànims, i no a Melilla.
El problema de fons en les relacions Espanya-Marroc és, entre d'altres, el contenciós de Ceuta i Melilla. Per contenir-lo, que no vol dir resoldre'l, Madrid ha d'actuar amb intel·ligència i mà esquerra, esforçant-se per mantenir unes bones relacions en tots els àmbits. Aquesta política, tot i que li dolgui al PP, que a la primera recorreria a l'exabrupte i a l'enfrontament, a la llarga dóna molts més fruits.
