Set x set
De lluny, també és un lloc estrany
Llegint la premsa des de les antípodes, per un moment m'he vist en la situació del personatge interpretat perTom Hanks aLa Terminal,que quan és a l'aeroport el seu país desapareix per un cop d'Estat i es queda sense lloc on tornar. Només que a l'inrevés, és clar. Veient de lluny l'èxit de la manifestació de dissabte he pensat que Catalunya plantava definitivament l'Estat espanyol farta del maltracte al qual la té sotmesa. Diuen els meus amics independentistes, els que ho són sense cap tipus de fissures, que aquesta mena de coses passen com si res, de la nit al dia. I només veient el que m'arribava virtualment diumenge al matí vaig pensar, ja està, ja ha passat. És el que té viure les coses de lluny, que en comptes de sentir-les i interpretar-les per tu mateixa t'acabes fiant de les impressions dels que relaten els fets. Per això ja em veia com una àvia frustrada no podent explicar als meus néts, d'aquí molts anys, què feia exactament aquell 10 de juliol del 2010 tan important per a Catalunya.
Però som un país de paradoxes. En un control d'aeroport on aleatòriament sóc escollida (quina sort, un altre cop, quina casualitat) per a un registre especial, de sobte veig com el meu passaport espanyol em salva d'estar-me més temps atrapada en terres d'enlloc. «¡Oh! Espanya,muy bueno», em diuen, «¡deus estar molt contenta!». Dic que sí per fer via i decideixo que aquí obviaré deliberadament qualsevol explicació relacionada amb la manifestació. Ni expresso la meva incomoditat amb el patriotisme ranci que destil·len alguns anuncis dela Rojani explico que una part de la població està indignada perquè els jugadors rebran una prima de 600.000 euros per cap si guanyen el Mundial. Però la cançoneta de les felicitacions me la vaig sentint per tot arreu, exactament al mateix lloc on abans em deien «¡Barça!», «¡Messi!».
Em miro els diaris de dilluns i ja no sé què pensar ni sentir: els espais abans omplerts amb estelades ara els ocupen banderes espanyoles. DelSom una nacióal «som els millors del món». Un SMS d'una cadena de perfumeries em desperta de matinada: «Felicidades, ya somos campeones».
