Apunts sobre la reforma laboral

Fa uns dies, el dirigent de CiU,Josep Antoni Duran, va llançar la proposta de retirar les prestacions o subsidis per atur a les persones que rebutgessin reiteradament una feina. Tot seguit, altres dirigents polítics i agents socials,Antoni CastellsiJoan Rosell,entre d'altres, s'han sumat a la iniciativa, i fins i tot ha provocat comentaris de destacats periodistes en les obertures dels seus espais diaris. Aquesta proposta es feia amb l'objectiu de reduir el nombre d'aturats, i indirectament rebaixar lafacturaque s'ha de pagar permanteniraquestes persones sense feina.

En un altre ordre de coses, s'ha filtrat a l'opinió pública que una de les propostes de la reforma laboral serà la reducció de la indemnització per acomiadament en els casos d'empreses en crisi, que es fixarà en 20 dies per any de feina.

Si analitzéssim determinades propostes i els seus consegüents comentaris, ens duríem una bona sorpresa al comprovar que la legislació vigent ja les recull: la primera, a la llei sobre infraccions i sancions en l'ordre social (LISOS), i la segona, a l'Estatut dels Treballadors (ET).

Efectivament, la LISOS ja preveu com una falta greu rebutjar una oferta de treball adequada o negar-se a participar en programes d'ocupació, i a la tercera negativa la sanció establerta és l'extinció de les prestacions. El termeadequatestà perfectament delimitat en la llei de la Seguretat Social ¿última activitat laboral, desplaçament fins a 30 quilòmetres de la seva residència habitual, salari ordinari, entre d'altres mesures¿,

és a dir, no es tracta d'un terme difús o arbitrari, sinó que hi ha una perfecta delimitació de les feines que es consideren adequades per a les persones aturades. Si això ja està previst, ¿que potser pretenen que el rebuig d'ofertes de treball «no adequades» pugui comportar l'extinció de la prestació? Missatges com aquests fan desviar l'atenció del que realment és important, la creació d'ocupació, i fan sentir la persona aturada culpable de la seva situació: si no tens feina és perquè no en busques o perquè rebutges la que se t'ofereix. ¿Algú es creu que amb 574.736 aturats a Catalunya i més de 4.066.202 a tot l'Estat (maig del 2010) hi ha persones que puguin rebutjar reiteradament una feina? Així es desvia el focus d'on veritablement hi ha la font del problema

¿impunitat del capital financer i especulatiu, rescat del sector bancari pels fons públics, etcètera¿, cap a les persones que pateixen un veritable drama personal i social, a les quals es tracta com si fossin delinqüents socials i com si volguessin estafar l'Estat i els seus conciutadans.

L'altra qüestió apuntada més amunt i relacionada amb la reforma del mercat del treball és la rebaixa de la indemnització per acomiadament per causes econòmiques. Tret d'alguns mitjans de comunicació que han fet una tasca educativa per explicar el sentit de la proposta, la veritat és que majoritàriament el missatge llançat i que finalment es queda en la ment de tothom és que actualment l'acomiadament és massa costós per a les empreses i que ens hem d'acostar als nostres veïns europeus.

Primer, per causes econòmiques, ja hi ha la possibilitat d'acomiadar un treballador i que sigui declarat procedent amb una indemnització de 20 dies per any de treball i màxim de 12 mesos. La proposta, doncs, no és cap novetat en si mateixa. El que fa por és que darrere d'això es vulgui eliminar el control judicial de la mesura, de manera que l'acomiadament que ara ja és lliure a la pràctica, amb el pagament d'una indemnització de 45 dies per any de treball, es vulgui reduir a la xifra proposada. En aquest sentit semblava que es pronunciava fa uns quants dies el president de CEPYME,Jesús Bárcenas,al culpar els jutges de les declaracions d'improcedència i del cost dels acomiadaments

SegON. quan analitzem seriosament el cost de l'acomiadament i el comparem amb les xifres de la Unió Europea, segons el Banc Mundial, Espanya està entre els països on és més fàcil acomiadar, ja que només en quatre països de l'Europa dels 15 és més fàcil, i segons l'OCDE Espanya se situa en la mitjana europea respecte a la relació de costos i impediments per acomiadar (Alemanya està als primers llocs). I tercer, l'últim informe de la Unió Europea sobre l'Ocupació a Europa el 2009 compara el grau de flexibilitat externa en el funcionament del mercat laboral durant el període 2002-2007 en tres paràmetres: contractació, acomiadament i rotació laboral; Espanya està en primera posició en la taxa de contractacions ¿contractacions temporals¿, en tercer lloc en la taxa d'acomiadaments ¿facilitat d'acomiadar¿, i els segons en la taxa de rotació, és a dir, per ambdues causes.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Conclusió: a part de la conveniència o no de la reforma del mercat de treball, cal debatre amb dades ajustades a la realitat i a la veritat, i evitar la demagògia

*.Magistrat