Set x set
El retorn dels anacoretes
Qualsevol dia tornaran els anacoretes. Ja hem vist com tornen els anys 80, els 70, els 60... i no seria estrany, tal com està el món, que un dia d’aquests tornessin els anacoretes. Al cap i a la fi, encara n’hi havia a la Geòrgia del segle XVIII, tot i que el seu gran moment va ser als segles IV i V, quan no podies endinsar-te en el desert sense ensopegar amb uns quants eremites.
L’anacoreta més famós va serSimeó Estilita,un sant que ostenta el curiós rècord de viure 37 anys en una petita plataforma instal·lada a dalt d’una columna a prop d’Alep (Síria).Simeóva entrar al monestir als 15 anys, però el van expulsar per la seva desmesurada afició als cilicis. Abans de retirar-se al desert, va viure a l’interior d’una cisterna seca i en una cova (bon entrenament, sens dubte), fins que es va traslladar a una columna que va arribar a tenir, quan va ascendir a dalt de tot de l’escala mística, 17 metres. Va morir el 459 iBuñuels’hi va inspirar enSimón del desierto,pel·lícula que acaba amb el diable enviant el pobreSimón a un cabaret de Nova York. Resulta més fiable, no obstant,Teodoret, autor d’Història dels monjos de Síria,que explica que Simeónomés menjava un cop per setmana i que hi havia un altrepenjat,Taleleu,que es va passar 10 anys en una gàbia.
Notícies relacionadesEl que és contradictori és que, amb el seu afany per aïllar-se, aquests sants convocaven multituds que es delien pels seus miracles.Teodoret escriu que la multitud assetjava els estilites agonitzants per recollir els seus hàbits i els seus ossos així que morissin amb la finalitat de vendre’ls en el cotitzat mercat de les relíquies.
Estranya forma de vida la dels anacoretes, per ma fe, encara que, qui sap, potser per la seva desafecció al consum podrien constituir un bon exemple per a la joventut d’avui dia, que és tan donada als excessos. No només això, m’estranya que encara no hi hagi a la televisió un concurs d’anacoretes o unGran hermano versió estilites. Deu ser qüestió de temps.
