CARTA DESTACADA DEL DIA
El món rural català, resignat i menyspreat
Fa gairebé 400 anys, els segadors i la gent de la terra es van rebel·lar al crit de¡Visca la terra, mori el mal govern!, farts de suportar els abusos de les classes dirigents i el jou dels terços espanyols. Jo no diria mori,perquè no sóc bel·licista ni fonamentalista, però sí fora. Els catalans hem oblidat aquell esperit solidari i combatiu. Quaranta anys de nacionalcatolicisme espanyol van posar fi a la tradició progressista, i fins i tot revolucionària, del camp català. Ara, el món rural català és com aquella cosa folklòrica i carrinclona, amb cert tuf reaccionari.
Abans, els pagesos reivindicaven els seus drets. Avui dia, ja ningú es mobilitza, ningú denuncia les injustícies. I d’això se n’aprofiten els governants; saben que, facin el que facin, no trobaran oposició. Amb l’arribada de les anomenades forces progressistes a la Generalitat, vaig arribar a pensar que les coses canviarien. Després de dues legislatures, no obstant, el tripartit no ha afrontat els mals endèmics del sector. Més encara, les mostres de menyspreu i de tantsemenfotismehan arribat a l’extrem que l’Administració paga les ajudes promeses el dia que li va bé, no quan les ha de pagar. Els pagesos hem de fer malabarismes per seguir endavant.
Recordo una conferència d’un càrrec d’Agricultura i Ramaderia en què elogiava la «resignació» dels pagesos. Un es resigna si no plou, si un animal es posa malalt i si fa una gelada. Però no em resigno que el Govern no compleixi. No espero res d’ERC ni d’ICV, i l’univers del PSC s’acaba a l’àrea metropolitana. Manuel de Pedrolo deia que «cal protestar fins i tot quan no serveix de res». Cert. Que aquesta protesta serveixi per manifestar que la Generalitat ignora el sector agrari.
