Set x set
L'oblidada ciutat de les barraques
Sempre he sentit fascinació pels palimpsestos, aquests manuscrits en els quals encara es poden veure els traços mal esborrats d’un text anterior. Em fascina aquesta superposició d’escrits i d’històries, l’aparició d’una cosa nova sobre les restes d’un món anterior. Eren força abundants en segles passats, quan es compensava l’escassetat de paper amb el reciclatge més precari, però avui dia la paraulapalimpsests’adapta més que cap altra a aquestes ciutats que no paren de modernitzar-se a força d’anar esborrant el seu passat.
Barcelona és un bon exemple de palimpsest, tal com ho mostra l’excel·lent documentalBarraques, la ciutat oblidada, d’Alonso CarniceriSara Grimal, dos professionals de TV-3 preocupats des de fa temps per la interrelació entre societat i territori. Tots dos han fet ara un bon treball de periodisme i de documentació en el qual recuperen imatges oblidades i donen veu als habitants d’aquells barris de barraques que no fa tants anys, fins entrats els 60, encara s’estenien pels vessants de Montjuïc o del Carmel, o als terrenys on avui s’aixequen el Port Olímpic i el Fòrum, barris estendards de la modernitat.
A l’actual Barcelona oberta al mar sembla mentida que hi hagués barris de barraques a les platges avui de moda de la Barceloneta, de la Vila Olímpica o del Bogatell, igual que costa creure que n’hi hagués als vessants de Montjuïc, on avui els turistes fotografien les instal·lacions de l’anella olímpica. Aquelles barraques van desaparèixer, per sort, i les persones que hi vivien, la majoria arribades des del sud empeses per la misèria, van passar a ocupar pisos molt més decents, però és una pena que també desaparegués la memòria d’aquells anys. El documentalBarraques, la ciutat oblidadarecorda ara aquella dura experiència, al mateix temps que redescobreix el palimpsest d’una ciutat amb poca memòria per a certs aspectes del seu passat recent.
