Usar tot el que és català

Una de les primeres feines juvenils de què tinc memòria va consistir a fer el padró municipal. S’havia de passar per les cases, deixar-hi uns fulls, tornar-hi al cap d’uns quants dies, comprovar que havien estat correctament escrits a les seves corresponents caselles i fins i tot ajudar les persones que no comprenien el formulari. En aquest cas, la feina acostumava a comportar una petita propina. El meu petit sector com a agent censal era a Gràcia i encara avui dia, quan passo per aquells carrers, me’n recordo d’algunes persones, probablement ja desaparegudes, que van posar a les meves mans postadolescents el seu nom, la seva vida i la seva raó de ser al món. Des d’aleshores crec que el padró és un dels elements menys agressius en el diàleg sempre desigual de l’Administració i el ciutadà.

Un altre motiu de curiositat pel padró radica en la seva llarga tradició. Els evangelistes l’eleven gairebé a un fet sobrenatural. Recorden queJosepiMariavan haver de desplaçar-se per tot Palestina per anar, precisament, a empadronar-se lluny de casa seva. Era una decisió d’un talAugust, de professió cèsar, i comptava amb la connivència d’Herodesrespecte a les forces d’ocupació de l’Imperi romà. De camí cap al padró,Mariava donar a llum un nen que al padró de l’època es va dirJesús. És a dir: que ni Déu es va salvar del padró.

I, no obstant, les últimes setmanes un ajuntament com el de Vic ha estat satanitzat per l’acord del consistori de negar el padró a aquells que no disposin de papers legals. La iniciativa de l’Ajuntament de Vic respon a una sensació d’abandonament de certs municipis per part del Govern central. La immigració ha canviat el paisatge, però els autòctons –que són els que voten i també els contribuents– se senten incòmodes. La iniciativa vigatana no és, sens dubte, la correcta. La gent no deixa de ser gent per un paper més o menys. El padró no és un certificat de ciutadania, sinó una eina comptable que permet dimensionar els serveis del municipi. Si el padró és imprescindible per disposar de la sanitat pública o de l’escolarització, ¿què passarà amb tanta gent visible que es condemna a la invisibilitat?

Notícies relacionades

Digue-m’ho en un minut

El contraatac de Nova York

Alguns plumífers que no coneixen res del món de la immigració han saltat dient que el consistori de Vic és racista. No només això: dimecres, el president del Govern va destil·lar una insospitada mala llet tot i el seu tradicional tarannà de Bambi per dir que no pensava tolerar això de Vic i que fins aquí podíem arribar. La premsa capitalina s’ha acarnissat amb els ciutaddans de Vic i per extensió també amb aquesta ciutat, que ha sabut gestionar durant molts anys la progressiva integració d’una quarta part de la seva població, i l’ha estigmatitzat dient-li a la seva gent gairebé racista.

L’animadversió per la decisió de Vic, ¿hauria estat la mateixa si no s’hagués tractat d’una població catalana? Digueu-me paranoic, però començo a pensar que s’està utilitzant frívolament la paraula racista per carregar una vegada més contra qualsevol cosa que pugui alimentar la catalanofòbia residual. ¿Racistes a Vic? Segur que n’hi ha. Com n’hi ha a Rússia, a Leganés o a El Ejido, on es van desencadenar fa uns anys verdaders pogroms contra els immigrants. I no recordo una campanya tan dura contra aquell municipi andalús com la que ara recau sobre el consistori de Vic i els seus ciutadans.