Petit observatori
Feliç dia nou
Aquests dies m’han dit –i he dit– «¡feliç any nou!». Trobo que està bé manifestar aquest desig. La sociabilitat i la bona convivència estan sempre una mica apuntalades per unes quantes frases d’aquest estil. Algú ens explica que vol emprendre un negoci o un viatge i diem: «Que et vagi bé». Algú aspira a aconseguir èxit en qualsevol camp i li desitgem: «Que tinguis sort».
Dir «feliç any nou» és un tòpic, és clar. Els tòpics tenen mala fama, però n’hi ha que són importants. Que el desig que expressem sigui molt sentit, molt profund, realment ens honra. I encara que sigui una fórmula, i poca cosa més, el tòpic és necessari. Vol dir que encara no hem estat devorats del tot per una societat abrupta, que encara donem una certa importància a les formes. «Bon any nou» no es pot dir amb una cara ferrenya, la frase ens porta a acompanyar-la amb un petit somriure. Ni que sigui per un instant, reconeixem que l’altre existeix.
Tot això és compatible amb el fet que desitjar un feliç any nou probablement és una mica exagerat, perquè un any és molt de temps. Aviat deixa de ser nou, i després del primer brindis i l’expressió del desig, és probable que aparegui un dia més aviat infeliç.
Quan ja hem viscut molts anys, l’experiència ens ho demostra. El que en diem felicitat no és una cosa permanent, contínua, que s’instal·la a viure amb nosaltres des del primer de gener fins al 31 de desembre. Potser seria més raonable desitjar: «Que tinguis molts dies feliços». L’escriptor francèsAlphonse Karr va escriure una frase que fa pensar: «La desgràcia us assetja i us busca. Oculteu la vostra felicitat, sigueu feliços en veu baixa».
Aquesta última part em sembla del tot esplèndida. Si algú es considera feliç, l’ostentació de la felicitat constitueix una terrible falta de sensibilitat. Hi ha una explotació impúdica de la felicitat, igual que hi ha una explotació impúdica de la desgràcia. Adaptant una dita castellana, podríem aconsellar:«Si eres tan feliz como me dices, no analices, amigo, no analices».Perquè podria ser que sota el vernís de la proclamada felicitat hi hagués una dosi amagada d’infortuni.
La sensació de felicitat, en el sentit més discret de la paraula, o sigui de benestar i de conformitat amb la vida, és una sensació que acostuma a ser temporal. Un any és imprevisible, en un any hi cap tot. Jo em vull limitar a desitjar als lectors un «feliç dia nou», que serà demà. Siguem modestos.
