St. Florian, el paradís austríac

Dsprés de la visita a l’infern de Mauthausen, anar a St. Florian és anar al paradís. Un paradís amb disseny barroc. St. Florian no és ni un monestir ni un convent. En alemany en diuen unstift, que vol dir fundació o institució o una cosa així. Però com que hi viuen capellans sota la regla de santAgustí,la gent en diu convent o fins i tot abadia, tot i que no hi ha cap abat. SantFlorià,el patró, és un màrtir de començaments del segle IV i està enterrat aquí. Com és natural en un lloc de devoció tan antiga, els primers vestigis són romànics, després, hi va haver una església gòtica, i, el 1686, el prepòsit dels agustins va decidir construir una nova residència i una nova església. L’esplendor del barroc austríac brilla a St. Florian en els espais arquitectònics, les pintures, els estucs, les reixes forjades. I tot i que hi van contribuir tres arquitectes, l’homogeneïtat del conjunt és notable. Aquest conjunt és una fàbrica immensa, de planta rectangular, amb dos grans patis, més o menys quadrats. Al voltant del primer pati, hi ha la zona representativa, perquè aquest lloc era molt estimat pels emperadors, que hi tenien les seves estances, on feien festes i concerts.

Al voltant del segon pati, dividit en dos per una construcció baixa, hi ha les dependències dels agustins, connectades amb la gran església. Com que tota la construcció només té dues plantes, els campanars de l’església sobresurten del conjunt, així com en sobresurt un campanaret que hi ha al damunt de la porta principal que dóna al pati noble, per dir-ne d’alguna manera. Pintat tot de color de crema de sant Josep, amb els elements estructurals —motllures i pilastres— blancs, l’edifici té aquell ressò pastisser del barroc austríac, tot i la seva simplicitat exterior. L’interior és una altra cosa. I és que, per exemple, la biblioteca, impressionant, és un espai configurat per fustes nobles, amb delicades marqueteries, i una volta amb frescos. És una biblioteca important. Té un fons de 140.000 volums i més de 800 incunables. Un altre espai interior notable és la sala dels marbres, com en diuen, destinada a les recepcions imperials. Tota voltada de columnes d’un blanc jaspiat, també la gran volta del sostre està pintada amb frescos.

A la visita que fem a St. Florian ens acompanya una guia que parla un francès esplèndid i que, a més, sap coses. Respon a les preguntes que li faig amb exactitud i sense vacil·lacions. I amb simpatia. Dóna gust poder entendre’s amb algú, en aquest país de llengua desconeguda. Primer de tot, ens porta a l’església, on entrem per una porta lateral des d’un passadís buit i humit. El barroc, quan no és massa recarregat, produeix uns espais com inflats, de pell fina. Una mica és el cas de l’església de St. Florian. Una sola nau, amb capelles laterals. Damunt de cada capella, una galeria amb una balconada amb balustres. Capitells corintis, frisos de fullaraca entre motllures, tot d’estuc. Tot blanc. La nata austríaca. Les voltes i la cúpula, pintades al fresc. Colors clars, pastel. L’altar major, un retaule de marbre rosat, amb estàtues de marbre blanc. Al fons de l’església, sobre la porta principal, el famós orgue deBruckner. Anton Bruckner(1824-1896), el gran compositor, autor d’aquelles simfonies llargues com la quaresma i espesses com el massapà, va néixer a Ansfelden, a quatre passos de St. Florian. Amb talent musical, va entrar de petit al cor de nens que encara hi ha, una mena d’escolania com la de Montserrat. Allà va aprendre música. I més endavant va ser-ne organista. I quan era a Linz, a càrrec de l’orgue de la catedral, i, després, a Viena, del de la cort, tornava sovint a St. Florian a tocar aquell orgue esplèndid. De fet, St. Florian va ser la seva casa espiritual i hi descansa, a la cripta, just sota l’orgue que tantes vegades havia tocat. Al seu testament, va demanar que no l’enterressin, sinó que el posessin dins un taüt de metall, sota l’orgue. Diuen que per poder sentir el ressò d’aquell instrument solemne. L’orgue se sent, sí, des de la tomba deBruckner.Ara, si ell el sent, és tota una altra cosa. Deixem-ho estar.

Notícies relacionades

Fundador, antic i modern

M’estimaria més no fer-ho

Sé que HI HA, a St. Florian, unes magnífiques taules d’un pintor que m’agrada molt,Albrecht Altdorfer.I li pregunto a la nostra guia on són. A ella també li agraden molt, i ens les reservava pel final, després de veure les esplendors cortesanes dels apartaments imperials. Aquestes pintures procedeixen d’un retaule de l’antiga església gòtica. Se’n conserven aquí 14 quadres, i dos a Viena. M’atreviria a dir que només per veure aquestes pintures, els plafons dedicats al martiri de santSebastiài els dedicats a la passió de Crist, val la pena el viatge a St. Florian.

Sortint, al poblet que ha crescut a redós de la gran baluerna barroca, en una taverna casolana, es pot menjar confortablement. Cuina austríaca: un caldo transparent amb una gran pilotilla de sèmola i fetge, bou bullit amb verdures, pastís de poma carregat de canyella, per exemple. El paradís austríac.