EL PIANISTA DEL MAJESTIC

Serrat

1
Es llegeix en minuts

Mentre el flaco del bombín, Joaquín Sabina, ha estat a Barcelona posant vinagre al cristall de Bohèmia, al seu amic Joan Manuel Serrat li acaben de donar el primer Premio Nacional de las Musicas Actuales. O sigui, que felicitats, Serviatti, que és com et diuen alguns amics italians. Concretament els Lombardo, és a dir, Giuliano i Franco. I Elvio Natale, que ahir em va trucar des de Biassa per comentar això del premi. «Felicita Serviatti».

Serrat, que està novament immers en Miguel Hernández, el d’Oriola, el de les nanas de la cebolla, no para. «No s’ha de parar mai». Això li deia en certa ocasió Serrat a Agustí Carbonell, també llagostí del Club Natació Barcelona. Els millors llagostins del Mediterrani són els del Club Natació Barcelona.

Diu Serrat, el del premi, que segueix recordant les seves primeres influències, que van ser els francesos de la guitarra i també Rafael de León, el de les coplas, el que pintava de malva la rosa blanca del mur. I quan llegeixo això de Rafael de León, que era aristòcrata, però tan noctúr-

nid i tan tavernari com el flaco del bombín, penso en Federico García Lorca, a qui segueixen sense trobar a la fossa d’Alfacar mentre l’irlandès Ian Gibson es desespera. A veure si serà veritat, com va dir un dels nebots del poeta fa anys, que està enterrat al Valle de los Caídos, a la vall de Franco.

Notícies relacionades

Res és casual. A Federico García Lorca no el troben i Serrat torna a Miguel Hérnandez, que va ser, perdonin si insisteixo en el tema, si em repeteixo, el verdader poeta popular d’aquells anys de guerra, afusellaments, presons i tuberculosi. I com que Miguel Hernández era el verdader poeta popular, García Lorca, Rafael Alberti i el xilè Pablo Neruda el menyspreaven dient-li pastor i coses per l’estil. Neruda, quan va rebre Serrat a la seva casa d’Isla Negra, a Miguel Hernández li deia Miguelito.

Un sol menorquí passa cremant núvols. Irene segueix estenent els seus draps al sol. La terra està molt pitjor, pare. I les criades aragoneses tenien fama de ser fidels. Serrat.