La justícia i les llibertats en els dos colossos mundials
El Nobel de la pau i els drets humans
Els EUA i la Xina han d'assumir que tots els drets humans són interdependents i indivisibles
ARNAL BALLESTER
Barack Obama va rebre ahir el premi Nobel de la pau. Quan la concessió es va fer pública, fa un parell de mesos, Amnistia Internacional no va trigar a demanar al president nord-americà que centrés els seus esforços a promoure la pau en la justícia, els drets humans i l’Estat de dret, en consonància amb l’esperit del guardó rebut. Volíem recordar que el camí cap a la pau no és només una declaració d’intencions, sinó que passa necessàriament per prendre mesures concretes en defensa dels drets humans.
Unes setmanes després,Obamava visitar la Xina, un país que pateix una verdadera escalada de violacions dels drets humans. Va ser la seva primera gran oportunitat, com a Nobel de la pau in pectore, per col·locar-los en un lloc prioritari de l’agenda bilateral, en un moment en què els Estats Units i la Xina es perfilen com les dues superpotències del planeta. Però durant la trobada els dos països van passar per la qüestió dels drets humans de puntetes, perquè saben que tots dos tenen moltes assignatures pendents en aquest assumpte, i ni un ni l’altre poden llançar la primera pedra.
Si efectivament els Estats Units i la Xina estan cridats a ser els principals protagonistes en el món globalitzat del futur, no han d’oblidar que el lideratge sempre comporta enormes responsabilitats pel que fa a drets humans. Han de predicar amb l’exemple. La pregunta és la següent: ¿hi estan realment disposats?
És veritat que els Estats Units són, en l’imaginari de moltes persones, el país que més ha lluitat pels drets civils i polítics. La seva Constitució garanteix la llibertat de culte, d’expressió o de reunió des del 1791. Al segle XIX va patir una guerra civil cruenta contra l’esclavitud. Al segle XX va tenir un paper crucial en la creació de l’ONU i en l’adopció de la Declaració Universal dels Drets Humans. Però milions de persones als Estats Units viuen avui en la més absoluta marginació, mentre que les taxes de mortalitat materna en alguns llocs són un escàndol per a un país desenvolupat. L’expert independent sobre la qüestió dels drets humans i la pobresa de l’ONU va declarar durant la seva missió en aquell país: «És una paradoxa que als Estats Units, el país més ric de la Terra, es donin situacions d’extrema pobresa». El seu informe recull testimonis com el deJean Rice, de Nova York: «(...) Hem passat d’una pobresa més o menys sostenible a l’exclusió. (...) He caigut en una situació que no havia conegut mai. En el meu cas hi conflueixen una sèrie de factors socials i econòmics que són racistes i injustos».
Per la seva part, a la Xina no hi ha llibertat d’expressió. El Govern exerceix un control ferri dels mitjans de comunicació, i vigila tot el que circula per internet amb l’ajuda de la més avançada tecnologia, en alguns casos proporcionada
–quina ironia– per empreses dels Estats Units. Un cas molt conegut és el del periodistaShi Tao, condemnat a 10 anys per enviar un correu electrònic sobre la repressió de Tiananmen. La persecució d’activistes polítics i pacifistes és a l’ordre del dia i els abusos de la policia solen quedar impunes. Milers de persones són condemnades a mort i executades cada any. Les minories ètniques són reprimides de manera sistemàtica, com va passar al Tibet el 2008 i el juliol passat a la regió de Xinjiang. La tortura i altres maltractaments són pràctiques generalitzades.
Davant d’aquesta situació, ¿quins són els passos que s’han de fer? La primera qüestió que han d’assumir els dos països és que tots els drets humans són interdependents i indivisibles, i que tots necessiten protecció en la mateixa mesura. Tan importants són els drets civils i polítics –llibertat d’expressió, no patir tortura o tenir un judici just– com els econòmics, socials i culturals, que reconeixen el dret de totes les persones a obtenir aliments i aigua, assistència mèdica bàsica, educació i vivenda, o disfrutar d’un nivell de vida adequat.
Es tracta d’una evidència que ja ni es debat en alguns països. Però que ObamaiHu Jintaotenen dificultats per acceptar-la és fàcil de demostrar: els Estats Units encara no són part del Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals, mentre que la Xina no ho és del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics. Aquests pactes són d’una extraordinària importància. Són uns instruments de l’ONU que ja han adoptat molts països i que estableixen mecanismes de protecció dels drets consagrats a la Declaració Universal dels Drets Humans, i procediments concrets per denunciar violacions d’aquests drets per part dels estats. A través d’aquests pactes, els estats es comprometen enfront de la resta de la comunitat internacional a respectar i fer respectar els drets humans.
La ratificació d’aquests pactes és la primera tasca, no l’única, que han d’emprendre els dos països si el seu compromís amb la justícia, la llibertat i el benestar de les persones és real. Els discursos per la pau i les paraules grandiloqüents sobre el desenvolupament i l’amistat entre els pobles tenen el seu moment, però ha arribat l’hora de la veritat. Senyors presidents, aquí tenen la meva ploma, serveixin-se ratificar els pactes sense més dilació. Gràcies.
*Director d’Amnistia Internacional Espanya
