l'opinió dels lectors
Cartes dels lectors (1)
EL PERIÓDICO publica opinions, rèpliques i suggeriments d’interès general, respectuoses amb les persones i institucions. No es consideraran les cartes de més de 15 línies, que podran ser extractades. Tot i així, resulta impossible publicar-les totes. Tampoc es mantindrà correspondència o contacte telefònic sobre el seu contingut. Hi han de constar: nom i cognoms, DNI, domicili i telèfon.
QUEIXES:Els lectors poden expressar les seves queixes al diari o bé al Consell de la Informació de Catalunya (CIC). Al CIC només quan considerin que s’han vulnerat els principis que estan recollits al Codi Deontològic, pel tractament que donen els mitjans informatius sobre els diferents temes. Us podeu dirigir al Consell de la Informació de Catalunya trucant al telèfon 93 317 19 20.
REPERCUSSIONS DE LA CRISI
Carta a Zapatero
Francisco Zaragoza Fuentes
L’Hospitalet de Llobregat
Senyor president del Govern: quan la majoria dels ciutadans ja havíem notat la crisi, vostè la negava. Quan es parlava de mesures contra l’atur, la seva resposta era assegurar que vostè estava més a prop dels sindicats que dels empresaris, quan hauria d’haver estat neutral i haver-se dedicat a impulsar el diàleg social. Vostè es limita a prendre mesures populistes i a complir només la meitat del que promet. L’altre dia, vostè va dir: «En un trimestre o altre sortirem de la crisi». Vaja. Per dir això, no cal estudiar. Però, això sí, va donar les gràcies a la societat per haver mantingut la calma.
I això que els problemes greus de veritat encara no han començat, tot i que ja comencen a ensenyar les orelles: molts pares no poden ajudar els seus fills, moltes famílies no poden pagar els lloguers i les hipoteques; milers de desocupats aviat no cobraran cap subsidi, i centenars de milers d’autònoms estan en situació precària. Senyor Zapatero, vostè té molta sort de ser el president d’una societat adormida. Tot i així, li desitjo el millor, perquè, si en surt ben parat d’aquesta, això voldrà dir que el país es recupera.
Salaris poc ètics
Juan Sánchez Manrubia
Barcelona
Pot ser que sigui legal, però és molt poc ètic. Em refereixo al que cobren alguns membres de consells, fundacions, ens i altresextremitats de l’Administració pública. Aquests dies s’ha sabut que els 10 consellers del Consell Audiovisual de Catalunya (CAC) es repartiran aquest any 1,5 milions d’euros, i cobren un sou superior al del president del Govern. Després, molts diuen que no hi ha diners per a sanitat o educació...
Nous mercats
T. Vilaró
Centelles
La crisi econòmica ha evidenciat la necessitat d’obrir nous horitzons per als productes catalans per aspirar a ser presents a més països. No és el moment de quedar-se tancat a casa mirant-se el melic, sinó de ser valents i aventurar-nos a encetar noves relacions comercials. En aquest sentit, la Generalitat, que ha apostat sempre per l’economia més competitiva, està donant suport a la internacionalització de les empreses, com ha demostrat el president Montilla amb el viatge que ha fet recentment a Algèria.
QUEIXA PER SOROLLS
Camió de matinada
Claudi Llobet
Barcelona
Són les 3.21 hores i, com passa sovint, el soroll del camió de les escombraries em desperta. Cada vegada que demano explicacions als funcionaris municipals que fan aquesta feina, em responen que truqui al telèfon imprès al camió (que és el 900 226 226), número que l’ajuntament ha batejat com el «telèfon del civisme». Té conya la cosa. Una vegada vaig presentar una queixa al districte de Sants-Montjuïc, però ningú em va respondre. Dies després, en vaig presentar una altra –fent ús deltelèfon del civisme–, i cito textualment la resposta: «Us demanem disculpes pels inconvenients (...) i us informem que la recollida de les escombraries (...) és un servei necessari per al bon funcionament de la ciutat». Evidentment, no som pas en l’època medieval.
Continua l’explicació: «La recollida es fa a la nit per evitar molèsties, si bé és veritat que origina una mica de soroll (...) Tenint en compte la seva queixa s’intentarà reduir al màxim possible». ¿Com? ¿Engreixant la maquinària del camió?
Per favor, deixin d’insultar la nostra intel·ligència, deixin d’alliçonar-nos, oblidin-se d’aconsellar-nos que no posem en marxa la rentadora a la nit. El que han de fer és predicar amb l’exemple.
PROJECTES D’URBANISME
Quatre columnes
Mercè de Riba Bouvier
Barcelona
He llegit, escandalitzada, que les columnes que simbolitzen les quatre barres catalanes que es volen reubicar a la muntanya de Montjuïc suposaran un cost de dos milions d’euros. A més del fet que aquesta despesa és immoral en un moment en què la crisi fa estralls en moltes persones, penso en les reformes i ampliacions d’escoles que, amb aquests diners, es podrien fer.
També he sabut que les columnes originals eren de totxo revocat, però ara es pretén fer-les de «formigó, amb ciment blanc i grava amb l’objectiu d’imitar la pedra». Em pregunto en quin estat de profunda pobresa tecnològica i falta de sentit del valor real de les coses ens trobem perquè amb aquest pressupost no es puguin costejar unes senzilles pedres. Desitjo que aquestes columnes simbolitzin el principi del final d’aquesta època nefasta en què no hi ha res que valgui pel que és, ni res és el que sembla.
EL SEGREST DE L’‘ALAKRANA’
Falta de credibilitat
Miguel Ángel Ocaña Martínez
Notícies relacionadesBadalona
¿Quina credibilitat pot tenir Espanya si consent que uns pirates segrestin un dels seus vaixells, mantinguin en suspens durant més d’un mes el nostre país amb múltiples xantatges, i tot perquè al final s’hagi hagut de pagar el rescat? Després de tants anys lluitant per tenir un exèrcit professional, ¿per què els armadors han de recórrer a la seguretat privada?
