En seu vacant
Triomfadors i pelacanyes
La indignació seria similar en qualsevol moment, però en la situació actual s’acreix. Els centenars de milers de famílies que tenen tots els membres a l’atur, ¿de quina manera han de percebre la prevaricació, l’estafa, el robatori, perpetrats des del despatx d’un servidor públic a qui en el seu moment van votar perquè es limités a gestionar els seus impostos? Els delictes són gravíssims, perquè afecten l’erari i s’aprofiten de la primera condició de la democràcia: la credibilitat.
Deu ser per això que tenim un especial interès a saber els detalls de la detenció. Arribem a gaudir (com si es tractés d’una vaga justícia poètica, quan encara no sabem amb exactitud la magnitud del crim) del coneixement que tenim de les nits a la presó. Persones importants, acostumades a àpats pantagruèlics i a llençols de seda, a matalassos dignes de la princesa del pèsol, passen la nit vestits amb roba de carrer, sense dutxar, amb un entrepà de cantina i un got d’aigua, en una estança humil i fosca, desproveïts de qualsevol signe que els distingeixi de la resta de la humanitat. Persones acostumades a viatjar en cotxes grandiloqüents es desplacen aquesta vegada a Madrid en una furgoneta de les forces de seguretat, enclaustrats, incòmodes, sense seient de cuir per fer-hi la becaina.
La comparació de les actuacions urgents i atrafegades de Santa Coloma amb la parsimònia que acompanya elcasMillet o amb la lenta passió i mort valenciana genera uns contrastos com a mínim sorprenents. Suposo que sabrem aviat el perquè de tanta velocitat, de tant desplegament. Mentrestant, queda la imatge dels triomfadors a la garjola, protagonistes de les misèries que molts creien reservades als pelacanyes. La indignació del senzill s’apaivaga quan veu que el fang amara l’ànima del poderós.
