L'entrevista amb l'Activista verda francesa
Dominique Voynet: «Els adults han d'aprendre ecologia»
Ha posat a Barcelona els seus més de 30 anys d’experiència ecologista al servei del Global Eco Forum. Del carrer, va passar al despatx. Sempre en verd.
Dominique Voynet. /
Es va bregar en la lluita ecologista en les manifestacions antinuclears dels anys 70. A partir d’aquí, Dominique Voynet (Montbéliard, 1958) va fundar Els Verds, va ser la primera ministra ecologista de la història francesa, en el Gabinet del socialista Lionel Jospin, i senadora. Des del 2008, governa la ciutat de Montreuil, on hi ha gent procedent de 90 països diferents. No ha perdut la capacitat d’observar i d’escoltar. Per a un polític, això és molt.
–¿Per on comencem: l’aigua, els aliments, l’aire, el bosc?
–L’interès i la complexitat dels temes ecologistes radica en el fet que tots estan vinculats. Entre els impactes a causa del canvi climàtic, per exemple, hi ha l’exercit sobre la manera de viure dels habitants del planeta, la biodiversitat i la distribució de les espècies. En aigües de l’Atlàntic nord apareixen espècies que estaven acantonades al Carib.
–¿Es pot començar, potser, per l’educació dels joves?
–M’enfado amb aquest tema. Hi ha homes i dones de 40 a 50 anys que ens diuen que l’educació mediambiental dels joves és prioritària, com si haguéssim de renunciar a fer una cosa ara, com si esperéssim que els nostres fills de grans reparin el mal ocasionat per les polítiques irresponsables actuals. L’educació ha de ser primer per als adults, per als que prenen les decisions avui en dia: parlamentaris, empresaris, polítics que consideren que les qüestions ecologistes són marginals i que es tractaran, per exemple, quan ja no hi hagi atur.
–¿Per què hi ha gent que nega el canvi climàtic?
–No és una qüestió de fe, sinó de ciència. És una realitat tan concreta que justifica l’acció.
–Però hi ha coses... volem lluitar contra la contaminació, però ajudem les firmes de cotxes que contaminen.
–En l’ecologia és complicat tenir plans de transformació de la qualitat prou coherents i que durin. No es pot dir als assalariats del sector de l’automòbil que s’espavilin o es quedaran sense feina perquè produeixen béns contaminants. Tenim la responsabilitat de dir-los que necessitarem menys cotxes, que és necessari que aquests siguin menys pesants, que no tots portaran aire condicionat, però que, no obstant, necessitarem més bicicletes, autobusos, tramvies i metro per facilitar la vida quotidiana.
–Hi ha campanyes contra el tabac, però no sabem què mengem.
–Exactament, i es castiga els que fan sonar l’alarma, com va passar a França amb la denúncia sobre la toxicitat d’uns dissolvents.
–Apostem, al mateix temps, per l’agricultura biològica i pels transgènics.
–La política agrícola europea es pot considerar com una espècie d’arma de destrucció massiva. El règim de suport als agricultors europeus no ha impedit la seva reducció, ha exacerbat una crisi permanent en el sector. Les ajudes han d’arribar en funció de la responsabilitat mediambiental, de l’ocupació, de la qualitat del producte, de la qualitat del medi ambient, de l’impacte en la qualitat de l’aigua. Hi ha llocs, com Manhattan, en què es consumeixen productes bio sense tenir en compte la conseqüència ecològica d’aquesta alimentació. A Nova York arriben tots aquests productes per avió des de Califòrnia, per exemple.
–I el debat nuclear.
–La realitat és molt subtil. Per una banda tenim un discurs global sobre el rellançament nuclear i, per l’altra, ningú actua en aquest sentit. Als Estats Units hi ha hagut inversions massives en energia solar, eòlica, però no s’ha invertit en energia nuclear.
–Com a ministra de Jospin, vostè va participar en l’elaboració del Protocol de Kyoto. ¿Què passarà amb el pacte nou de Copenhaguen?
–Els observadors parlen de fracàs, perquè la majoria dels països, amb una adhesió estratègica, no fan concessions. A més a més, en aquests anys, hi ha països que no han complert el que es va acordar.
–És de les poques dones que gestionen una urbs de més de 100.000 habitants a França. ¿És exemplar?
–En absolut. Vaig arribar a l’alcaldia després de molts anys de comunisme municipal, exemplar en el discurs però sense fer res a la pràctica. L’enllumenat era lamentable; la recollida d’escombraries, patètica; els edificis no tenien la més mínima renovació des de principis dels anys 70. Recupero el temps perdut i impulso coses innovadores, com ara un ecobarri.
–Però els ecologistes estan embalats després de les europees.
–El nostre èxit està fundat en la realitat de la crisi ecològica i la debilitat dels principals partits de l’esquerra tradicional.
Notícies relacionades–¿I com es distingeixen, si els altres també assumeixen propostes ecologistes?
–A Montreuil, l’alcalde s’havia passat un quart de segle recolzat pel PS i el PC. Els ciutadans van ser estrategs i van elegir una persona que encarnava la renovació de la ciutat i que estava a l’esquerra. Una altra esquerra. La possibilitat d’elegir la pròpia esquerra ha de ser dels ciutadans.
