Set x set
Daus, atzar, demagògia
Dimecres a la nit vaig somiar amb daus. Apareixien, brillants i de la mida d’un glaçó de gel, entre la malesa, a les cunetes d’un camí enfangat pel qual avançava amb dificultat juntament amb altres persones, éssers desdibuixats, sense trets, com els que solen emboscar-se en les ficcions nocturnes. Es veu que es tracta d’un mal presagi: els daus són un símbol de l’atzar, de la vida cega que arrossega, de la fatalitat davant la qual la voluntat sucumbeix… Mals temps o potser és la pluja la que dicta aquestes línies.
Però passa que, a vegades, l’atzar és tremendament segur, com va dir el poeta. Si un neix amb el marxamo d’un cognom de casta, sap que els núvols negres desapareixeran de l’horitzó. Pot jugar-se-la i apostar fort, que sempre tindrà al costat un bon penalista que li eviti la preventiva i el que calgui. Un advocat amb ulls blaus i la mandíbula ambiciosa delsKennedy.Prou que ho saben els que han patit l’arbitrarietat de la dama de la balança. Ja se sap, tant tens, tant vals.
Segurament hi haurà algú que dirà que aquestes línies són farfolla, demagògia engiponada per la canallesca i altres ignorants que desconeixen l’entrellat de la justícia. Bé. D’acord. Però, en aquest cas, el carrer vessa d’oratòria barata. Els bars, el forn, les andanes, l’antesala del dentista. Uns roben i altres paguen les hipoteques trencades.
En realitat, el carrer no entén res: un estudi elaborat per l’Institut Nacional d’Estadística revela que el 19,6% dels espanyols viuen per sota del llindar de la pobresa i, al mateix temps, un anunci a doble pàgina, publicat ahir a la premsa barcelonina, ofereix una vetllada d’hotel amb caviar de beluga, xampany, massatges per a ella i per a ell i la nit extra a 14.000 euros.
Demagògia barata, d’acord. Però aquest és el rum-rum que se sent pel carrer. Una salmòdia persistent com la pluja que es barreja amb desafecció cap a tota la classe política. Els uns, els altres i els del Gürtel.
Compte, doncs, amb els daus. No sempre surt el sis.
