Set x set
Una Costa Brava de cine
Fa mesos que estem celebrant els 100 anys de la Costa Brava, i la veritat és que s’ho mereix. A la tardor, amb el turisme de masses ja retirat a les casernes d’hivern, arriben els millors moments per disfrutar d’aquesta costa en què la conjunció del blau del mar, el vermell negrós d’unes roques esquinçades, el daurat de la sorra i el verd intens dels pins es concreten en unes cales que figuren entre les més belles del Mediterrani.
Ja fa molts anys que la Costa Brava enamora els que la visiten, inclosos cineastes de renom. És fàcil recordar pel·lícules com Pandora, filmada a Tossa, el 1950; De repente el último verano (Begur, 1957); Los pianos mecánicos (Cadaqués, 1965); La piel quemada (Lloret, 1967), i La luz del fin del mundo (cap de Creus, 1971). Però per si a algú li falla la memòria, Lluís Molinas ha reunit en el llibre Costa Brava, plató de cinema (Ulyssus) totes les pel·lícules filmades en aquests paratges. Hi ha les ja citades i moltes més, com L’âge d’or, de Buñuel, i El jardiner espanyol, filmada en part a la casa que Alberto Puig Palau tenia a la platja del Castell.
De la llarga llista de pel·lícules, prop de 70, m’ha cridat l’atenció, per la raresa, Aurora de esperanza, rodada a Palafrugell en el convuls 1937 per Josep Amich i produïda per la CNT-FAI. Per desgràcia, no se’n conserva cap còpia. La història es va capgirar radicalment després de la guerra civil i, només tres anys després, el 1940, es filmava a Palafrugell una altra pel·lícula d’estil molt diferent, Muñequita, basada en una novel·la de Rafael Pérez y Pérez, amb tots els beneplàcits de la censura franquista.
Notícies relacionadesUna altra sorpresa del llibre és descobrir que a la platja de Sa Conca, al costat de s’Agaró, s’hi van filmar Els viatges de Gulliver (1959), La isla misteriosa (1961), Nicolás y Alejandra (1981) i fins i tot a una versió de Dos años de vacaciones (1961), amb Pablito Calvo.
La Costa Brava, com ja va quedar demostrat en el lleig assumpte de les fotos de llocs llunyans utilitzades per a la promoció, es pot disfressar del que convingui per seduir un ampli públic.
