La roda
Proposo «Siglo XXI cambalache»
Santiago Rusiñol proposava que, en vista dels vaivens de l’opinió pública espanyola, les estàtues erigides en homenatge a monarques, polítics i militars il·lustres es fessin amb cap de rosca. Així seria notable l’estalvi en recursos públics, encara que als escultors els minvarien els ingressos. Si li haguessin fet cas, avui, la plaça de l’ajuntament valencià continuaria presidida per una conspícua estàtua eqüestre, encara que el personatge de damunt del cavall ja no mostraria la cara del dictador, sinó una altra menys generadora de controvèrsies.
Per cert, sembla que uns polítics, èmuls dePetroni,de la veïna comunitat, van pensar que el consell de l’artista també podria estendre’s als llibrets de les òperes. I van pretendre que el cor que havia d’interpretar unes estrofes d’una òpera del mestreChapí substituís el gentilici catalans que hi apareixia pel devalencians, sense respectar el text original que glossava la gesta almogàver. No podien suportar els elogis que el compositor, o el seu llibretista, dedicava als nostres paisans.
Bé, doncs amb aquest exemple, jo suggeriria que algun lletrista procedís a revisar el conegut tangoCambalache,perquè és obvi que, en vista dels esdeveniments recents, gran part del seu contingut descriu encara millor la situació actual que la de l’anterior centúria. Difícilment es podia figurar el seu autor,Santos Discépolo,que amb la seva afirmació«Siglo XX cambalache/ problemático y febril/ el que no llora no mama/ y el que no afana es un gil»es quedaria cronològicament curt. Perquè segur que si visqués el compositor argentí reconeixeria que la seva denúncia«qué falta de respeto/ qué atropello a la razón/ cualquiera es un señor/ cualquiera es un ladrón»no només no ha perdut vigència, sinó que ha guanyat actualitat. Ja sé que l’operació quirúrgica que proposo no és fàcil, ja que s’ha d’acomodar la nova lletra a les exigències dels compassos musicals. Però un tango tan bonic prou que és mereix un esforç perquè es pugui cantar, i agafats a més, sense perdre actualitat. Fem cas aRusiñol,fins i tot ni que sigui no respectant en excés la propietat intel·lectual.
