En seu vacant
A l'entorn dels eufemismes
No em sembla gens malament que el Barça (o qui sigui del Barça) investigui els seus directius. De fet, penso que s’hauria d’investigar molta més gent, en aquest món, i moltes més coses, detalls, històries i zones obscures. Si jo tingués capacitat de contractar els serveis d’una agència de detectius, per exemple, els demanaria que investiguessin com és que els humans en general encara som capaços d’empassar-nos que la crisi és una “desacceleració accelerada de l’economia”, o que les tortures són un exercici de “pressió física moderada”. Que els detectius poguessin arribar a conclusions sobre el fenomen que ens vol fer creure que un transvasament no és un transvasament sinó una “captació temporal d’aigua”. O que un barracó és un “mòdul provisional d’educació” o, potser també, un “mòdul d’educació provisional”.
El concepte “auditoria de seguretat” per dir espionatge trobo que és un dels més encertats dels últims temps, i m’agradaria saber, si és possible, qui ha estat l’inventor d’un sintagma tan precís, molt superior, per exemple, a aquell altre, tan bo, dels certificats mèdics quan, parlant de lesions mortals, diuen que són “incompatibles amb la vida”.
La història de l’eufemisme és molt antiga. Fa segles, era el contrari de la blasfèmia, és a dir, de l’acció directa, de l’ímpetu, de la incontinència. Amb els anys, l’eufemisme s’ha desenvolupat i ha arribat a altes cotes de sofisticació. Implica un procés mental, una voluntat d’engany, una elaboració conscient. Com han escrit els filòsofsQuine iPinker,el perill de l’eufemisme és que acabi oferint, de tant com vol velar la foto, una imatge encara més crua de la realitat. Fruit de la inèrcia, de la rutina de fer-los servir, de la hilaritat que provoquen en l’espectador que no és tan enze com alguns es pensen.
