EDITORIAL: 'L'estrany cas dels espies francesos'

Set anys després que tinguessin lloc els fets, unes notes confiscades per un altre cas a l’exresponsable dels serveis secrets francesos, el general Philippe Rondot, comencen a aportar llum sobre el succés protagonitzat el 2002 per dos agents del país veí. Christian Piazzole i Richard Pérez van ser detinguts pels Mossos a Manresa amb una sofisticada arma de mira telescòpica que, sembla, pretenien utilitzar per a un assassinat selectiu. Els dos espies van ser empresonats i processats per dipòsit d’armes de guerra, amb una petició fiscal de set anys de presó. Les autoritats franceses –el mateix Rondot i un comandament policial es van traslladar a Barcelona– van pressionar sense parar durant els vuit mesos en què els agents van estar a la presó, fins que les gestions diplomàtiques en van aconseguir l’alliberament amb el compromís que es presentarien el dia del judici. La vista, fixada per al 4 de març del 2004, no es va celebrar perquè, com era de preveure, els dos acusats no s’hi van presentar. L’Audiència de Barcelona va dictar una ordre internacional de recerca i captura contra ells. Després, no se’n va saber res mai més. Fins ara.

I el que es va sabent ara és que el Govern del PP –Rajoy era llavors ministre de l’Interior– hi va intervenir per aconseguir-ne l’alliberament, que abans ja havia demanat infructuosament el mateix fiscal general de l’Estat, Jesús Cardenal, al fiscal en cap de Catalunya, José María Mena.

Tal com es comença a admetre ara, segurament la bona cooperació antiterrorista amb França –que, des d’aleshores, no ha fet sinó millorar– és un dels motius pels quals el Govern espanyol volia tornar el favor.

Notícies relacionades

El Jaguar del corruptor

Hi ha solució davant l’ocupació il·legal

La col·laboració entre els serveis secrets dels països és imprescindible per lluitar contra el terrorisme i el crim organitzat, però en aquest cas hi ha serioses sospites que els agents van venir a Espanya disposats a cometre un greu delicte. La versió oficial és que es tractava d’un mer exercici de simulació de transport d’armes, una explicació massa candorosa per ser creïble.

La història és antiga i no es té notícia que el presumpte objectiu que perseguien els agents secrets arribés a materialitzar-se. No obstant, les autoritats haurien d’aclarir, almenys, si això va ser així, si no es va cometre cap delicte de sang i si van arribar a saber les veritables raons de la missió secreta. Seria el mínim abans de deixar sense efecte la inútil ordre de recerca i captura.