L'escola i els símbols religiosos

Han passat poc més de 30 anys de democràcia a Espanya, i encara no s’ha aconseguit portar a bon port la transició religiosa. Encara queden no poques restes de nacionalcatolicisme a l’Estat i les seves institucions, a l’espai públic i la legislació, en la manera de conduir la vida política i l’exercici del poder, que dificulten, i fins i tot fan com qui diu impossible, avançar cap a l’Estat laic.

Vet aquí uns quants exemple d’això: assignació tributària a l’Església catòlica amb exclusió de la resta de les religions, presència de símbols catòlics a l’espai públic, presència freqüent –fins al punt de considerar-ho natural– de les autoritats de l’Estat (rei, president del Govern, ministres, etcètera), de les comunitats autònomes i dels ajuntaments en actes litúrgics juntament amb les autoritats religioses, ensenyament confessional del catolicisme a l’escola, exempcions fiscals, funerals catòlics d’Estat, jura o promesa de càrrecs públics (per part de presidents de Govern i ministres davant del crucifix i la Bíblia a la Moncloa davant del Rei), tracte de favor a nivell institucional a les autoritats religioses catòliques.

EXISTEIX LLIBERTAT religiosa, és veritat, tant a nivell individual per a les persones que es declaren creients d’alguna religió o que pertanyen a algun moviment espiritual, com a nivell col·lectiu per a les comunitats religioses. A cap persona o grup religiós se’ls impedeix exercir lliurement les seves pràctiques religioses de manera privada o pública. Tothom pot expressar públicament les seves creences i les seves opinions sobre qualsevol tema o situació de la vida política.

Però no existeix igualtat religiosa ni des del punt de vista legal ni en la pràctica. Amb l’actual llei de llibertat religiosa a la mà, els acords amb la Santa Seu i la praxi política realment existent es pot parlar de tres tipus de religions: de primera categoria, com l’Església catòlica; de segona, les d’arrelament notori; de tercera, la resta. I és precisament aquesta igualtat la que ha d’establir i protegir la futura llei de llibertat de consciència i de llibertat religiosa.

Un pas endavant en la direcció cap a la igualtat de les religions en l’ordenament jurídic, en l’esfera pública i en la vida política, és la retirada dels símbols religiosos de les escoles, de totes les escoles, les públiques i les concertades. Són dues les raons que justifiquen aquesta retirada.

VIVIM EN un Estat no confessional, o a això ens hem d’atenir, i en una societat plural amb diferents sensibilitats ètiques, amb una rica diversitat cultural i un ampli plurivers religiós. En un clima així, l’escola no pot ser un lloc d’indoctrinament religiós, sinó un espai de formació integral, d’educació en valors, d’iniciació en el coneixement científic i d’aproximació a l’anàlisi de la realitat.

1) El manteniment dels símbols religiosos a l’escola li confereix un caràcter confessional: imatges dels sants, figures de la Mare de Déu, crucifixos, capelles o oratoris, presència ostensible de textos sagrats en llocs destacats, etcètera. Tot això ajuda a conformar una cosmovisió, una axiologia, una manera d’interpretar la realitat i una mentalitat religioses que queden gravades en l’imaginari estudiantil, en la seva manera de pensar i d’actuar, a vegades de manera molt més profunda que la mateixa transmissió de coneixements.

2) La retirada dels símbols religiosos de l’escola ve exigida, en segon lloc, pel respecte que aquests mateixos símbols religiosos es mereixen. Pot passar –i de fet passa– que símbols de profunda significació ètica i humanista, portadors de sentit, d’esperança i d’exemplaritat de vida, al ser col·locats fora de l’espai religiós provoquin un rebuig en la ciutadania. És el cas del crucifix, un símbol que compta amb el respecte i el reconeixement no únicament dels cristians, sinó de persones de diferents creences i ideologies, i que, ubicat fora de l’espai cristià, pot generar malestar i fins i tot ser considerat una agressió.

¿I LES ESCOLES concertades amb ideari religiós? Al meu parer, han de seguir la mateixa praxi que l’escola pública. En primer lloc, perquè estan finançades amb fons públics, que procedeixen dels impostos de tots els ciutadans. En segon terme, perquè la funció principal d’aquestes escoles no és l’evangelització o l’educació en la fe, no és la iniciació en la vida religiosa o l’activitat catequística, sinó educar en una ètica cívica laica. I això serveix tant per als col·legis públics com per als concertats. En tercer lloc, perquè a les escoles religioses concertades hi ha alumnes, nois i noies, de diversa procedència cultural, de diferents credos i ideologies; una situació que s’intensifica amb la presència de població immigrada.

Enmig d’un clima de pluralisme religiós i cultural, la presència de símbols d’una sola i única religió és una mostra més de la confessionalització de l’espai escolar d’adoctrinament, almenys indirecte, i de discriminació cap als símbols d’altres creences, ideologies i cultures.

Director de la Càtedra de Teologia

Notícies relacionades

Menys humanitat

EL BCE aspira a l’estabilitat

i Ciències de les Religions de la

Universitat Carles III de Madrid.