l'entrevista amb Jordi Borràs, Psicòleg
Jordi Borràs: «Somiar ens ajuda a resoldre conflictes»
Jordi Borràs /
–¿Per a què serveixen els somnis?
–És com si em preguntés per a què serveix pensar.
–¿Per què?
–Perquè quan somiem estem pensant, encara que el cervell funciona amb una bioquímica diferent.
–¿En quin sentit?
–És més visual, menys verbal, però està igual d’actiu. En lloc de processar l’exterior, durant els somnis, el cervell processa el que està passant a dins nostre.
–¿I què hi passa?
–És com un laboratori d’assaig. Intentem resoldre conflictes i coses que ens han passat al llarg del dia i que encara no tenim solucionades. Les contemplem des d’una perspectiva emocional. També ens ocupem de les pors.
–...
–El cervell, en el moment en què estem somiant, està en una bona situació per enfrontar-se a les pors, perquè funciona d’una manera més poètica i és més capaç de processar metàfores. Al nostre cervell li és molt fàcil fer associacions entre records i desitjos, i els nostres recursos i potencialitats per trobar solucions.
–O sigui que el nostre cervell està preparat per resoldre qüestions amb més facilitat.
–Si hi ha un per a què dels somnis, des d’un punt de vista psicològic, és per fer connexions que facilitin la resolució de conflictes. El que és interessant és afavorir la presa de consciència dins del somni, allò que anomenem els somnis lúcids.
–¿Com podem tenir un somni lúcid?
–En primer lloc, qüestionant-nos la naturalesa de la realitat. Com diu el budisme, la realitat que ens envolta no té més consistència que un somni.
–¿Què és més real, un somni o la vigília?
–Depèn del que entenguem per real. Quan estem desperts, els nostres sentits ens diuen que això és real; quan estem somiant, ens diuen el mateix. No ens podem fiar dels nostres sentits.
–¿Podem modificar un somni mentre el tenim?
–Sí. És molt interessant com a via terapèutica. No només es tracta de modificar el somni, sinó d’observar i contemplar el somni per percebre els elements que hi estan funcionant.
–Posi’ns un exemple.
–A una clienta, jubilada, el marit la va deixar per una noia més jove. Es va quedar sola amb la seva filla i amb la sensació que la seva vida no tenia sentit. En psicoteràpia, ens vam trobar que aquesta dona tenia pànic a l’aigua. Li feia terror la piscina, el mar. Després d’un entrenament, va somiar amb aigua.
–¿I què va passar?
–Es va ficar a l’aigua del somni. Tenia molta por, però era conscient que no li podia passar res i que, quan volgués, es podia despertar. D’aquesta manera ha acabat solucionant el seu conflicte amb l’aigua i tot el que metafòricament representava.
–¿I què tenia a veure l’aigua amb el seu marit?
–L’aigua suposava una barrera per fer la seva pròpia vida. Ella de petita vivia en un poblet amb un riu i un pont. Li feia pànic travessar el riu, perquè era sortir del poble, explorar. Anys després, en una nova etapa en què havia d’avançar cap a territori desconegut, havia tornat la por a l’aigua. Després d’una sèrie de somnis lúcids va ser capaç fins i tot de viatjar en creuer, sola, sense cap problema.
–Suposo que es troba amb alguns escèptics.
–Tenim molts prejudicis respecte de les possibilitats de la nostra ment. Només ens falta convèncer-nos que el somni lúcid és possible. Quan ens diem a nosaltres mateixos que ens hem de llevar a tal hora, ens despertem a aquella hora. El mateix podem fer amb els somnis per somiar el que desitgem.
–¿Vostè creu que els somnis premonitoris existeixen?
–Quan somiem, desapareix la temporalitat. Podem connectar amb passat, present i futur. Però molts somnis que ens semblen premonitoris no ho són. Somiem que es mor la nostra àvia, però, inconscientment, ja sabíem que això era possible; potser ho havíem intuït.
Notícies relacionades–¿Com es poden recordar els somnis?
–Tenint el propòsit de recordar-los abans d’anar-nos-en a dormir. Quan ens despertem, ens hem d’acostumar a apuntar en una llibreta com ens sentim i els detalls que recordem, per molt mínims que siguin. L’acte d’escriure sobre els somnis reforça el nostre món oníric. És una manera de dir al nostre inconscient: «T’estic escoltant». I l’inconscient acabarà responent.
