Lectors

Carta del dia: 'L'educació infantil no es limita a canviar bolquers'

EL PERIÓDICO publica opinions, rèpliques i suggeriments d'interès general, respectuosos amb les persones i institucions. No es consideraran les cartes de més de 15 línies, que podran ser extractades. Tot i així, resulta impossible publicar-les totes. Tampoc es mantindrà correspondència o contacte telefònic sobre aquestes. Hi ha de constar: nom i cognoms, DNI, domicili i telèfon.

1
Es llegeix en minuts

Els nens menors de 3 anys també saben aprendre. Saben utilitzar la seva intel·ligència, es desenvolupen mitjançant aprenentatges que en un jardí d’infància els proporcionen els educadors a través d’activitats ben meditades i programades. Aquesta feina no és fàcil; requereix esforç i una gran responsabilitat. Però la professió d’educador infantil està mal valorada. Molta gent creu que la tasca consisteix exclusivament a cuidar d’uns nens a qui els pares no poden atendre per la poca conciliació entre feina i família. A més, els sous són inferiors a 800 euros al mes. A això s’hi ha d’afegir jornades laborals inacabables. La poca consideració i un salari tan humiliant fan pensar en un enorme frau.

Notícies relacionades

La situació de l’educador infantil reflecteix que importa poc l’ensenyament a Espanya, sobretot si parlem de nens menors de 3 anys, els quals sembla que no existeixin per la poca atenció que reben. Atenció pel que fa a qualitat de les guarderies, ja que hi treballen persones que han estudiat amb il·lusió i ara s’han d’enfrontar a una feina dura amb un sou que els posa en una conjuntura econòmica difícil. Els educadors infantils no podem continuar consentint això durant més temps.

No podem consentir més que ens tractin com a simples cangurs. No podem consentir cobrar uns sous que no ens permeten viure. No podem consentir més decrets que perjudiquen l’educació dels fills en l’etapa més important de la seva vida. No podem consentir més aquesta explotació. La vocació no ens dóna per menjar; la nostra professió es mereix un sou proporcionat i just, i més reconeixement. No volem conformar-nos a sobreviure. Volem viure. Miriam Farré Olivares. Santa Coloma de Farners