Cartes dels lectors (1)

LA VAGA D’AUTOBUSOS

Convenis ocults

Mariano José Hernández Varela

Barcelona

Sóc usuari d’autobusos i estic a favor de la vaga de conductors, però estic fart de CCOO i UGT. Aquests dos sindicats sempre van a favor de l’empresari i firmen convenis d’amagat del treballador.

Negociació penosa

Andrés Barrena Sendino

Barcelona

¿Fins quan durarà el sindicalisme recargolat i retrògrad de CGT i Actub a Transports Metropolitans de Barcelona (TMB)? Una vegada més han castigat la ciutadania amb una vaga de cinc hores. ¿Algú els ha vist negociar a TMB? Jo, sí. Fan pena i vergonya. La vaga ha estat una imposició unilateral de CGT que no va ser ratificada per la majoria dels treballadors. En el seu moment, part de la seva estratègia se’n va anar en orris quan es va firmar el juny del 2008 el conveni del metro. La seva pretensió era posar la ciutat de cap per avall amb l’excusa d’una inviabilitat en la negociació dels convenis col·lectius. No obstant, el sindicalisme pseudoassembleari dels busos segueix el seu rumb perquè la direcció de TMB està espantada.

EXPLOTACIÓ SOCIAL I LABORAL

Jornades de 24 hores

Joan Garcia / Remei Mir

Barcelona

Els Mossos han tancat uns tallers de Mataró on s’explotava uns treballadors xinesos amb jornades de 16 hores diàries. Em pregunto si la policia també hauria de tancar els domicilis familiars on els pares de discapacitats estan obligats a cuidar els seus fills en jornades de 24 hores.

Suggereixo la creació d’uns centres, subvencionats i a preus assequibles, en els quals els pares puguin deixar els fills encara que sigui simplement per, de tant en tant, tenir la llibertat d’anar junts al cine. Aquesta petició l’estem fent els pares des de fa uns anys a la Generalitat i a l’Ajuntament de Barcelona, però no els interessa (potser pensen que no seria rendible electoralment) i la idea no prospera.

L’ACTIVITAT CULTURAL

Pintura explicada

Jordi Pausas

París

Tom Wolfe és l’autor deLa palabra pintada, llibre on explica que la pintura abstracta sempre necessita el suport ideològic i literari dels escriptors per ser «explicada». Ara ho podem constatar a l’exposicióMiró-Dupin. Art i poesia, que es presenta a la Fundació Miró de Barcelona, en la qual s’aprecia la complicitat intel·lectual entre el poeta Dupin i el pintor Miró. En canvi, a la pintura figurativa no li fa falta cap ajuda literària, ja que parla per si sola. Per això, l’exposició itinerant del pintor valencià Joaquín Sorolla –que va triomfar internacionalment en vida sense cap tipus de suport institucional– ha connectat amb un gran èxit amb el públic de forma directa, sense interposicions literàries que desvirtuïn el criteri de l’espectador.

Per a Concha Velasco

Pere Garcia

Girona

La Concha –per a mi, Conchita– i Lauren Bacall van ser les culpables que, als llunyans anys 50, la meva mare anés a buscar-me al cine el dia que em vaig quedar a la sala per veure tres vegades el programa doble format perLas chicas de la Cruz RojaiMi desconfiada esposa. Hi vaig entrar a les quatre de la tarda i en vaig sortir cap a la una de la matinada. ¡Allò era entreteniment!

En persona, vaig veure Concha Velasco per primera vegada al teatre Victoria, amb Alberto Closas, a El cumpleaños de la tortuga. I després, aAbelardo y Eloísa;Las cítaras colgadas;Filomena Marturano;Las arrecogías;Buenas noches, madre;Yo me bajo en la próxima, ¿y usted?;Mamá, quiero ser artista;¡Hello, Dolly!i, actualment, aLa vida por delante. Pocs actors han treballat tant i de forma tan valenta, com ella. Per això, ara que amb tots els mèrits li han reconegut el seu esforç, vull felicitar aquesta gran treballadora que és Concha Velasco.

CONFLICTE POLITICOESPORTIU

Futbol i feixisme

D. H. J.

Castelldefels

Dissabte a la nit, a Terrassa, uns independentistes van calar foc a una pantalla gegant on s’estava veient el partit Espanya-Sud-àfrica. ¿Per què? Doncs perquè ara són ells els que decideixen què hem de veure o no veure els catalans per televisió. Per desgràcia, actes així han deixat de ser notícia, perquè en el panorama polític català ronden aquests grupuscles més propis de l’Alemanya dels anys 30 que d’un país civilitzat. Casualment, la majoria d’aquests guardians de la revolució pertanyen al mateix espectre ideològic. Per cert, ¿qui eren? ¿Qui els mou? ¿Hi ha detinguts? ¿Encara hi ha feixisme a Catalunya?

BARCELONA poc cuidada

Zones verdes danyades

Antonio Casado

Notícies relacionades

Cisma a la Segarra

¿Qui votaràs?

Barcelona

Barcelona hauria de donar a conèixer l’art dels bons jardiners, però moltes de les zones verdes estan molt deteriorades. La gespa té enormes clapes i les plantes brillen per la seva absència. La ciutat no cuida bé la seva flora, al contrari que Viena i Berna, on els jardins són un delícia per a la vista Aquí s’opta per limitar els jardins i posar-hi ciment. Una solució fàcil però lletja.