Anuncis classificats

Tant parlar de crisi amb paraules complicades i la verdadera crisi està a les pàgines dels anuncis classificats dels diaris. No és un matís això de la classificació. Es tracta d’epígrafs que diuen molt més de la realitat del que us podeu imaginar. Per exemple, ahir, aquest diari començava la seva oferta d’anuncis amb les vendes de pisos. Una columna sencera. Per descomptat, cap anunci de ningú que volgués comprar. La cosa variava en la columna contigua, concretament en la dels lloguers d’apartaments. Quinze apartaments s’oferien per ser llogats. ¿Per quants anys? ¿Moblats? En absolut. Es tractava d’apartaments per hores. Tots molt discrets. Alguns estaven proveïts d’una única habitació amb minipiscina. La majoria dels arrendataris eren tan simpàtics que oferien als seus fugaços inquilins una copa de cava de benvinguda. Sens dubte, el mercat immobiliari se sustenta en aquests lloguers de dues o tres hores i en la copa de cava. Tota una vida pot passar en aquestes tres hores i en aquest espai robat a la rutina.

Però difícilment es pot pagar un apartament per hores si no hi ha feina. El següent epígraf dels classificats és el clàssic de Demandes. Ben poca demanda, la veritat. Fa setmanes que consulto aquests anuncis i no hi ha variacions. La primera demanda d’ocupació consisteix a fer manualitats a casa. La persona que ho accepti es pot treure fins a 1.500 euros al mes. ¿Collarets? ¿Brodats? El següent anunci matisa una mica més. També fa referència a treballs sense moure’s de casa. Aquí no hi ha xifres. Es tracta de clauers o de vaixells. L’anunci dels clauers s’entén havent-hi tant apartament per hores. No obstant, per poder comprendre la febre nàutica es troben a faltar les dimensions dels vaixells que sortiran de les drassanes domèstiques. La tercera feina és la més convencional. Diu que es necessita una dona que cusi a Lleida i que sigui experta en maquinària industrial i en reblons. Això és tot. I no hi ha res que faci pensar que el dia d’avui les ofertes hagin d’augmentar.

El següent epígraf dels classificats va directament al nucli dur de l’economia. Són els crèdits. Gent que té diners i que en dóna a un interès desconegut. La garantia sol ser l’escriptura de la vivenda. En el supòsit de no pagar es pot suposar que aquesta vivenda anirà a afegir-se als famosos apartaments per hores. El més optimista dels anunciants de crèdits adverteix: “Sempre hi ha una solució”. La necessitat de molts és el gran moment d’uns quants.

Notícies relacionades

Desolació de la soledat

La UE alça la veu davant Israel

Després dels crèdits apareix l’anunci d’un detectiu que s’ofereix per comprovar l’ADN o per certificar que els morosos estan realment desesperats. I per als desesperats no hi ha res millor que deu anuncis de futurologia. És bo saber el dia en què el nostre últim euro s’esquitllarà per la claveguera. I ben poca cosa més: alguns compradors de joies d’or a preu de llautó. Dues agències matrimonials i, a partir d’aquí, la gran plana dels llençols on els guerrers vençuts es disposen a reposar. La polisèmia emprada en aquesta mena d’activitats és realment infinita: demandes de relax, de massatgistes, massatges, telèfon eròtic, contactes i encara més relax, amb l’índex de Tòquio i el de Xangai a l’alça.

Tot això està en la classificació de la nostra necessitat d’intercanvi. La crisi es pot llegir en paraules clares. Aquesta és la caixa negra del nostre vol rasant. Hauríem de demanar als encarregats de pilotar l’economia que no ens parlin més de realitats: les promeses són molt més estimulants.