Cartes dels lectors (1)

REPERCUSSIONS DE LA CRISI

Aturats al camp

Rosario Suárez Marín

Calella

Hem arribat als quatre milions d'aturats i hi ha centenars de famílies que ja no cobren la desocupació. Davant d'aquesta situació, el Govern, en lloc d'oferir els llocs de treball d'agricultura a aquestes persones, continua contractant en origen musulmans i romanesos per recol.lectar les collites del camp d'Andalusia. Aquests treballadors arriben amb el viatge i l'allotjament pagats. Mentrestant, els andalusos en atur són a casa i cobren el subsidi.

Consens polític

Josep Robert Reig Miró

Barcelona

Més d'un milió de famílies tenen tots els seus membres sense feina. ¿Fins quan es pot aguantar aquesta situació? ¿No s'hauria de plantejar una política de consens entre tots els partits polítics per trobar solucions? Diuen que no s'ha d'utilitzar el terrorisme com a arma de confrontació política. I tampoc el drama socioeconòmic que estan vivint milers de famílies espanyoles.

LLUITA PER LA SEGURETAT VIÀRIA

Medalla merescuda

Montse Montal Gibert

Barcelona

S'ha commemorat el Dia de les Esquadres a l'Auditori de Barcelona, una cerimònia preciosa, emotiva i que em va fer sentir orgullosa de tenir una policia catalana. Que vagi per endavant que no tinc cap familiar dintre del cos, però aquest any vaig assistir a la festa convidada perquè a una amiga i associada de l'Associació per la Prevenció d'Accidents de Trànsit li van concedir una medalla. Massa sovint les condecoracions arriben tard, però aquesta vegada per sort no ha estat així.

Aquesta carta està dedicada a Margareta, que des que un conductor ebri va matar el seu únic fill --de 21 anys-- no ha parat de lluitar perquè ningú mori a la carretera. Sempre amb el somriure als llavis, ella s'ha dedicat en cos i ànima a la seguretat viària i ens ha motivat a tots per seguir el seu exemple. Per tot el que ha fet, una medalla sembla poca cosa, però la té ben merescuda. Segur que el seu fill, allà on sigui, en deu estar molt orgullós.

CARTERISTES AL METRO

El perill de Jaume I

Eduard Canal

Barcelona

Sento ràbia i impotència cada cop que agafo el metro a l'estació de Jaume I (línia 4). Ja em conec els carteristes com si fossin de casa meva: sempre veig les mateixes cares --gairebé sempre són romanesos-- buscant víctimes, generalment turistes. Si el fet de dir d'on són els lladres és racisme, què hi farem. ¿Quina solució hi pot haver? ¿No hi ha personal suficient a la policia i a la justícia per detenir-los? ¿No hi ha presons per a tants criminals?

INICIATIVA ESCOLAR

No més nens soldat

Miquel Cubero i 682 firmes més

Barcelona

Escric aquesta carta en nom dels alumnes i professors de l'escola Joan Pelegrí, de Barcelona. Aquest centre d'ensenyament associat a la Unesco col.labora en la recerca de solucions per al problema dels nens soldat de Sierra Leone. Entre els anys 1991 i 2002 aquest país va patir una de les guerres més sagnants del continent africà. Un dels elements distintius del conflicte va ser la utilització de nens com a soldats. Un cop acabada la guerra, Sierra Leone --que té grans riqueses naturals-- viu enmig d'una enorme pobresa: es calcula que el 80% de la població viu amb menys d'un euro al dia.

Els que van ser nens soldat continuen necessitant atenció i educació per poder tenir futur. Sabem que hi ha iniciatives de reconstrucció humana, social i ambiental, com les del missioner Chema Caballero, els voluntaris Yasmina Cànovas i Pemi Fortuny i l'oenagé Trenkalòs.

Ara que el món està sumit en una crisi econòmica de grans dimensions, hem d'evitar la temptació de replegar-nos. Cal denunciar la gra- víssima situació de Sierra Leone, ja que la crisi castiga més els més necessitats.

PROBLEMES SANITARIS

Fora de l'ambulància

Ramon Baltà Garcia

Barcelona

El dissabte 18 d'abril, a les 23.15 hores, la meva mare anava en una ambulància cap a l'Hospital del Mar. Havia patit una pujada de la pressió arterial i tenia seqüeles d'una operació de caròtida a causa d'una embò- lia. A mig trajecte, a la Via Laietana, la van fer baixar (en bata i sabatilles), a ella i a la meva germana, que era qui l'acompanyava. A causa de les presses amb què van sortir de casa, no portaven diners per continuar en taxi. L'ordre que baixessin la va rebre el conductor de l'ambulància del cap de Logística del CAP del carrer de Manso. Senyora Marina Geli, consellera de Salut, que sàpiga que això ha passat.

LA POLÍTICA ENERGÈTICA

Línia innecessària

Cristina Bas Roldós

Notícies relacionades

Desolació de la soledat

La UE alça la veu davant Israel

Anglès

El Govern central i la Generalitat apliquen polítiques discriminatòries dins del mateix territori de Catalunya: mentre que en unes zones les línies de molt alta tensió (MAT) aniran soterrades, en altres hi haurà unes torres gegants. Per instal.lar-les s'han arrasat camps i boscos. Aquestes infraestructures perjudiquen cases rurals i càmpings. No crec que aquesta obra faraònica sigui necessària, ja que al nord de Catalunya s'ha reduït la indústria i ha baixat el turisme de la Costa Brava.