La carrera cap a Obama

L'efluviObamacontinua vigorós. Amb dos mesos en el poder, el president ja s'ha percatat que governar en plena crisi no són flors i violes, hi ha crítiques, però la seva popularitat es manté. Al seu país té un envejable índex d'aprovació del 62%, entre els líders estrangers continua fent estralls. Hi ha literalment fam i bufetades per veure'l. En la personalitat del líder nord-americà molts dirigents mundials, especialment els europeus, han anhelat trobar-hi una ànima bessona. Qui no trobava que tenia una filosofia semblant es convencia que les seves aficions literàries o esportives eren similars; el de més enllà, que tenien una manera d'expressar-se semblant; un altre, que es van casar el mateix any, o que la diferència d'edat amb les seves esposes era idèntica. La sintonia i la complicitat amb eldesitjat Obama,deduïen els corifeus d'aquests líders, era una cosa evidentment garantida.

A WASHINGTON, els comentaristes observen amb sorna aquestes pretensions d'encaterinament i ressenyen l'ordre en què els aspirants són rebuts a la capital, per si resulta significatiu.Obamaes va veure primer amb el president mexicà, Felipe Calderón,i més tard es va desplaçar al Canadà. Tot entra dins de la normalitat. Són els dos grans veïns socis en el Tractat de Lliure Comerç. Es va confirmar després que el president aniria a Europa a l'abril, però a trobades multilaterals: la del G-20 i l'aniversari de l'OTAN. I també que planejava un viatge a Indonèsia, la nació islàmica més gran del món, i que abans visitarà Turquia.

Que el president dels Estats Units anteposi Ankara a Londres, París o Berlín apunta, primer, que Turquia té una rellevància especial per a aquesta Administració: és democràtica, islàmica, amb un popular primer ministre i, no ho oblidem, pot tenir el seu paper en l'aproximació a l'Iran. Segon, que els aliats tradicionals europeus de Wa- shington no són el que eren. El Vell Continent ha perdut una mica de pes, els Estats Units tenen avui altres preferències geogràfiques.

Això, indiquen comentaristes britànics, ha estat evident en la visita deGordon Browna la capital americana. Va ser el primer europeu que va tenir l'honor d'anar a la Casa Blanca. Altres haurien donat un braç per aconseguir-ho, però la seva estada no sembla haver estat tan singular com les relacions entre els dos països implicarien. "¿Es va assabentarObamaqueBrownvenia a veure'l?", preguntaAlice MilesaThe Times.No hi va haver sopar oficial, només un dinar de feina, i fins i tot la conferència de premsa de tots dos va ser bastant garrepa. La periodista conclou que la trobada tenia "l'aspecte compromès de quan algú que no et cau especialment bé s'invita a casa teva a sopar". ElDaily Telegraphdiu queObamaes va referir a la "relació especial entre els dos paï- sos perquè algú li devia dir que, si no esmentava el clixé, els seus pobres convidats tindrien un atac".

The Observerfurga en la ferida sub- ratllant que hi va haver desaire fins i tot en els regals. MentreBrownportava, entre altres coses, un petit reposaplomes fet amb la fusta d'un vaixell bessó a aquell amb la fusta del qual es va fer la taula del Despatx Oval,Obamali va regalar una col.lecció de 25 pel.lícules en DVD. Una falta de tacte, es conclou, que es va repetir en els obsequis als fills delsBrowni fins i tot a la foto distribuïda per la Casa Blanca amb les dues dones. L'angle, diuThe Times,era poc favorable per a la senyoraBrown.

Hi ha premsa britànica que es congratula que l'estretor de l'aliança entreBushiBlairhagi passat a millor vida.Brownara pot advertir al Congrés americà que vagi amb compte amb el proteccionisme, però hi ha disquisicions sobre si l'especial relació amb la Gran Bretanya és cosa del passat. ¿És degut al fet queObama,fill d'un negre de Kenya que va patir el colonialisme britànic, té regustos enfront de l'antiga metròpoli o que la Gran Bretanya i Europa són menys indispensables?

EL PRIMER ministre irlandès,Brian Cowen,també ho va poder comprovar. Amb ell es va tenir la deferència de rebre'l, segon europeu, el 17 de març passat, dia del seu patró, Sant Patrici, cosa que va ser degudament airejada al seu país. Però als Estats Units la visita no ha tingut més ressò. Va venir a demanar aObamaque dupliqui el temps que els irlandesos poden treballar als Estats Units, ja que això alleujarà la delicada situació eco- nòmica irlandesa. Això quan les enquestes apunten que els europeus seríem partidaris que els emigrants en atur tornin als seus paï- sos. Presumiblement, Irlanda tam- bé juga amb l'existència d'unarelació especial.

Més ressò ha tingut la presència del brasilerLula,primer llatinoamericà que arriba oficialment a la capital. Brasil compta, i en els mitjans nord-americans elprogre Lulaés un bàlsam buscat que contrasta amb la coentor que freqüentment despertenChávez, Morales,etcètera. Va advocar per l'obertura dels viatges a Cuba.Obamael va escoltar amb gust.

Notícies relacionades

Molta cura amb les paraules

Barcelona no ha de ser Atlanta

Europa ha rebut una altra pica mediàtica. L'omnipresent i omnipotentPaul Krugman,sota el titularUn continent a la deriva,al molt llegitNew York Timesarrencava dient "Em preocupa Europa... la pobresa dels seus dirigents, l'absència d'un govern comú...". Endevinin quin país el preocupa especialment: Espanya.

*Cònsol d'Espanya a Los Angeles