Consuelo Barea: "El silenci interior porta a l'àmbit transpersonal"

--¿Com ha arribat al món espiritual una persona tan "quadriculada" com vostè?

--Sí, em defineixo com a quadriculada, i seriosa. M'he mogut entre dos extrems: la ciència pura i dura i la recerca interior. No veig que siguin incompatibles. La ciència encara no abraça, ni moltíssim menys, grans parts de l'espectre de la consciència i de la realitat. S'ha de ser humil. En la meva recerca interior, tinc compartiments separats que estic segura que algun dia, en el futur de la nostra societat, estaran units.

--Som a les albors del desenvolupament científic.

--I molt més, del desenvolupament de la consciència. Sabem molt poc. La consciència pot anar molt més lluny del que solem pensar.

--Hi ha moltes portes d'entrada a això que anomenem consciència.

--Exacte. Rara és la persona que al llarg de la seva vida, arran d'un somni o d'una vivència fora del que és normal, ja sigui per unió amb tot el que l'envolta o perquè consumeix alguna droga o perquè fa meditació, no ha contactat amb una cosa que és la consciència de l'ésser.

--¿De què es tracta?

--D'una cosa que va més enllà dels pensaments. Generalment, ens identifiquem amb pensaments i sentiments, però aquests van canviant contínuament, no són estables. Per molt bonica que sigui una emoció, passa. No podem mantenir la ment fixa allà.

--¿I què és el que subjau?

--Subjau la consciència de l'ésser, però no ens eduquen per veure què hi ha allà al darrere. En moments esporàdics, rasquem una mica i notem alguna cosa. "¿Què hi ha allà?", ens demanem. Això espanta. No es tracta de creure o no: parlo d'experiències. ¿Qui sóc jo? És la gran pregunta que s'han fet els savis al llarg dels segles.

--Però en la nostra cultura, per parlar d'aquests temes, gairebé has de demanar perdó.

--Hi estic totalment d'acord: es jutja de manera pejorativa. Tant de bo l'espèciehomo sapiens sapiensalgun dia es converteixi en l'espèciehomo consciens.

--La ciència cada vegada s'ocupa més d'aquestes qüestions.

--Sí, a mi, com a matemàtica i metge, em diuen: "¡Però com és que parles d'aquests temes!". Com si fos una cosa esotèrica i indigna. I jo els responc: "¡Que càndids que sou! La part més elevada de la ciència va més enllà de la vostra fantasia". Avui els físics més excelsos estan debatent si la realitat té més dimensions de les que creiem o si podem viatjar en el temps. Conec persones als Estats Units que estan a punt de clonar cors humans.

--Parli'ns del silenci interior.

--És el que jo intento cultivar. El silenci interior porta a l'àmbit transpersonal. En realitat, portem el mestre a dins. Si ja de petits ens eduquessin per calmar els pensaments, i estar només aquí, en l'ésser, ens aniria millor.

--¿A què es refereix quan diu "transpersonal"?

--Només s'hi arriba si l'ego és fort. Si l'ego no és fort, no s'ha de comen- çar mai per l'àmbit transpersonal, perquè seria perillós.

--¿?

--Hi ha un nivell primari de la consciència que seria el prepersonal, el camp de la psiquiatria, per dir-ho així. Són els mínims d'una personalitat perquè pugui funcionar, el terreny d'un professional de la salut mental. Una vegada tenim això, després ve el camp personal, adjudicat a la psicologia. S'ha d'enfortir la personalitat: ser una persona assertiva, que pugui resoldre conflictes, etcètera, a això em refereixo quan dic enfortir l'ego. I una vegada que l'ego és fort, llavors s'ha de dissoldre.

--¿Com?

--Amb relaxació, meditació, arts marcials, etcètera. Es tracta d'adonar-nos que no acabem en la nostra pell. Silenciant els pensaments, començarem a entrar, tan despullats com sigui possible, a la zona on hi ha la consciència de l'ésser. Aquest només és el principi del camí.

--Després, amb sort, arribarà per exemple un viatge astral. ¿Què és?

--La persona, adormida, està en la fase Rem. Aquest és un tipus de son, molt vívid, que sol espantar la gent i que pot portar a tenir experiències molt transcendents, però no deixa de ser un somni. En un viatge astral tens la sensació que t'enlaires del cos: et veus a tu mateix al llit, veus amb detall l'habitació, traspasses la paret, sents veus, veus figures i, al final, hi ha un cordó que estira per tornar-te al cos.

Notícies relacionades

Agitadors ultres i periodistes

¿Entén el PP per què es fa a Barcelona?

--Quina por.

--Són somnis que terroritzen moltes persones, perquè són molt realistes en totes les sensacions corporals. Però si podem superar la por, els viatges astrals solen proporcionar- nos visions molt importants de la nostra vida.