Agitadors ultres i periodistes

¿Per què no són periodistes? Perquè els falta el més bàsic: la notícia. No la busquen, la inventen. No saben fer una altra cosa que agitar les xarxes socials, monopolitzar les rodes de premsa o preguntar no per saber, sinó per gravar una topada com si fossin en un xou de televisió. Tampoc són periodistes perquè els de veritat respecten els off the record, no assetgen en cases ni escoles dels fills o filles de ningú, esperen el seu torn de preguntes i no tafanegen en converses entre companys o companyes per vociferar qüestions personals.

¿Per què provoquen? Per tenir contingut. Sense la provocació, de què viuran. A cada reacció, com a defensa, ells li donen la volta, amb exageració i sensacionalisme. Es presenten com les víctimes malgrat haver instigat, insultat o, de vegades, amenaçat. Tot això, per descomptat, en nom de la llibertat d’expressió. Per reforçar aquesta idea, parlen de conspiracions, de sentir-se una tribu marginada quan sempre tenen la raó i la veritat absoluta.

¿Com identificar-los? El seu combustible és el conflicte. L’agressivitat verbal sol ser una de les seves notes característiques. Ho fan perquè se’ls permet. Estan a la glòria amb unes xarxes socials que no restringeixen els seus atacs sinó que els donen ressò. Davant de l’estil neutre del periodisme, el llenguatge que ells fan servir és emocional. I aquesta és la droga d’aquestes xarxes socials que sobreviuen de reaccions, de polèmiques o de la provocació. Així domestiquen i posen content un algoritme que amplifica els seus missatges.

¿Com és que hi ha gent que els segueix? Perquè hi ha una audiència àvida que reclama diàriament una dosi de morbo que alimenta el seu odi. Una comunitat tancada que segueix aquesta gent com si fossin messies. Ells es presenten com uns màrtirs en una croada per la llibertat d’expressió. Per elevar-se com a portaveus, abans han fet una feina dura per erosionar la credibilitat dels mitjans i substituir-los per actors que disfressen la propaganda.

¿Per què són al Congrés? Perquè fins aquell moment no ho podia impedir res. Fa mesos, la premsa professional va demanar que es prenguessin mesures contra ells, per impedir la feina diària al Parlament. Buscaven tornar a la convivència habitual del passat. Com que no es va fer res llavors, aquests dies han tornat a fer un altre espectacle en una roda de premsa. Després d’una altra nova petició de professionals, ara el Congrés ha aprovat reformar el reglament per frenar aquests agitadors ultres. I aquí tenim la sorpresa que tots els partits han votat a favor de noves normes i sancions, menys dos: PP i Vox. Potser aquí hem de fer una pregunta més.

Notícies relacionades

El fantasma de Gaza

Trump contra la Granota Gustau

¿Quin benefici en treuen? Potser alguns hi van votar en contra perquè no els interessa la informació sinó la desinformació i el soroll. Potser alguns hi han votat en contra perquè si seguim la pista dels diners que mantenen, recolzen i patrocinen aquesta gent, hi trobem alguna connexió. Fa temps Ayuso defensava amb energia Vito Quiles, ¿casualitat? I també fem més reflexions: ¿qui provoca? ¿Per què mai apareixen agitadors socials d’esquerra? ¿No ens adonem de com el moviment ultra crea un relat interessat i finançat per desestabilitzar ja no l’esquerra o un partit, sinó una cosa encara més preocupant, la mateixa democràcia?

Mentre les mesures en contra seu arriben, ens vendran la moto que sancionar-los va contra la llibertat d’expressió, en lloc de protegir-la. Mentrestant, pensaran que ells porten l’única veritat, però mai esperin que els donin cap premi de la professió. Mentrestant, millor que mai es confonguin ni els facin dubtar. Perquè el que fan, més que periodisme, s’assembla a la fatxenderia. I a això no se li pot donar ales.