Els avions i la trista mort dels ocells

Més d'una vegada, un avió ha patit un accident perquè un ocell s'ha introduït en un dels seus motors. Sempre m'ha estranyat que això sigui possible. Sembla que s'evitaria el risc si a l'entrada de cada motor hi hagués un filat que no deixés passar cap objecte. ¿És que el motor no funcionaria correctament amb aquesta fina reixeta? ¿La meva proposta és, com es deia fa temps, "un invent del TBO"?

Però anem al fet: ocells i avions comparteixen el mateix espai. Una vegada vaig llegir que algú parlava de l'"ocell d'acer", una d'aquelles metàfores que pretenien ser poètiques. En la immensitat de l'espai, un avió i un ocell no són res, i les probabilitats que coincideixin són ínfimes. Però, tot i això, la llista de topades és respectable. Les conseqüències són greus. Mortals per al pobre ocell i mortals, sovint, per als pobres passatgers. Qui sigui devot de les faules podria escriure'n una, seguint la tradició de l'animal que canta --la cigala-- i el que treballa --la formiga--, l'animal astut, la guineu, i l'innocent... L'ocell poderós --l'avió-- i l'ocell fràgil seria una faula del "morir matant", del petit contra el gran. L'accident de Nova York hi aportaria una novetat: l'avió ocell que ha après a flotar sobre l'aigua.

Els ocells de debò, sobretot els petits, són una meravella, d'una arquitectura lleugeríssima, d'una articulació perfecta, amagada dins un petit coixí de colors. Un ocell que no pesa res i que té una desproporcionada potència de cant. La bandada d'ocells en el cel, que fan i desfan figures geomètriques, com un joc d'ales, un joc de mans. Ara cap aquí, ara cap allà, ara pugen, ara baixen. Dibuixant i esborrant contínuament figures en la pissarra del cel.

Els ocells massa ingenus i confiats davant els artefactes humans.

Jacques Prévert,si no m'equivoco, va escriure un poema bellíssim i amarg sobre els ocells. L'explicaré en prosa. El guardià d'un far està molt trist, perquè veu com cada nit, quan el far s'encén, algun ocell atret per la llum topa contra el vidre i mor. ¿Com es pot evitar? Cada ocell mort pesa en la seva consciència. Fins que un bon dia pren una decisió: apagar el llum del far. Ja cap més ocell s'acostarà al far i morirà esclafat.

Notícies relacionades

Sota l’influx de Saturn

L’Ustrell s’encén

I un dia, amb el far apagat, un vaixell s'equivoca de ruta, topa amb les roques i naufraga.

Un vaixell enfonsat. Un vaixell que duia milers d'ocells. Milers d'ocells que moren ofegats.