lectors
Cartas de los lectores (II)
L'ECONOMIA DIÀRIA
Paguem massa
Francisco Insa Pujol
Santa Perpètua de Mogoda
Catalunya té el dubtós honor de ser, junt amb Extremadura, la comunitat on els seus ciutadans paguen més per l'impost de successions (prop del 33% del valor de l'herència). La vida tampoc és que sigui gaire més barata aquí. Per exemple, pels combustibles paguem l'anomenatcèntim sanitari--que no és un cèntim, sinó entre 2,4 i 3 cèntims per litre--, que la Generalitat va copiar de Madrid. Els pàrquings i les àrees blaves són els més cars d'Espanya. I l'altre dia es van anunciar els nous preus dels trens de rodalies de Renfe i dels transports metropolitans, i resulta que registren pujades entre el 4,5% i el 6%, més del doble que la inflació. Però el més trist és que els polítics catalans ens enganyen carregant al Govern central la culpa de tots els mals. Suposo que el Govern necessitarà els diners del finançament per pagar els sous del president de la Generalitat, del president del Parlament i de l'alcalde de Barcelona, que guanyen més que els d'altres comunitats autònomes i que el mateix president del Govern. Demano que tinguin una mica més de vergonya i que evitin que a Catalunya sigui més car i més difícil viure que a la resta d'Espanya.
ENTREVISTA AMB UN FILÒSOF
80 anys esplèndids
Cecília Llesuy Codó
La Pobla de Segur
En una època d'extrema mediocritat política, cal cercar empara en els clàssics. Una acaba apagant la tele i la ràdio i es posa a llegir, una activitat que no necessita diners perquè la xarxa de biblioteques públiques funciona bastant bé. Les bones entrevistes i tertúlies són escasses. Abunden les insubstancials i subordinades, com la de Gabilondo amb Zapatero, però el 16 de desembre en vaig trobar una a TV-3, la de Josep Cuní amb el filòsof i pedagog Octavi Fullat. A part de saviesa, aquest tarragoní transmet honradesa i sinceritat. Als seus 80 anys, té una gran precisió lingüística.
Els Reis del 2007 em van deixarLa meva llibertat, un llibre de memòries de Fullat en el qual explica, amb franquesa, retalls de la seva vida i del qual extrec unes frases: "Només la mentida fa visible la intel.ligència de la ciutadania, per això la impor- tància de l'educació. Els polítics que la gestionen són d'una mediocritat repel.lent".
DENÚNCIA DE TREBALLADORS
Conflicte laboral
F. Madaula / S. Larrosa / M. Boix
Delegats sindicals de la CGT a la Diputació de Barcelona
Volem denunciar l'actitud dilatòria i de desatenció sistemàtica adoptada des de fa uns mesos per la direcció de serveis de recursos humans de la Diputació de Barcelona respecte de la situació dels treballadors dels parcs naturals de la província, adscrits a l'Àrea d'Espais Naturals. De forma reiterada i injustificada, aquesta direcció fa cas omís dels escrits que sobre aquesta qüestió li adreça tant la junta de personal com la nostra secció sindical.
Aquesta actitud suposa, al nostre parer, una vulneració del dret legal d'informació dels representants sindicals i, a efectes pràctics, una negativa a obrir un procés de negociació de les condicions de treball d'aquest col.lectiu. És reprovable la insensibilitat que els serveis de recursos humans de la diputació ha demostrat en aquest tema, impròpia d'una corporació pública.
QUEIXA SOBRE UN SERVEI BÀSIC
La factura del gas
M. Castell Fontova
Tordera
Gas Natural m'ha carregat a la factura una quota de 3,84 euros pel concepte de "Servi Llar Direct", del qual jo mai m'he donat d'alta. Vaig trucar al telèfon d'atenció al client perquè vaig pensar que era un servei gratuït, però em van dir --això sí, després de demanar-me disculpes-- que jo no em podia donar de baixa, que ho havia de fer el meu marit. No entenc ni una cosa ni l'altra.
MEMÒRIES DEL FRANQUISME
La lluita dels maquis
Antonio Terraza Cáceres
Granollers
Ara que Espanya viu immersa en la recuperació de la seva memòria his- tòrica, vull fer un breu apunt sobre els maquis, un tema prohibit durant el franquisme i que encara desperta recels. Vaig tractar amb els maquis entre els anys 1945 i 1946, en qualitat de caporal de l'Exèrcit destacat a Olot. La nostra missió era enxampar-los als seus amagatalls dels Pirineus. Molts soldats no crèiem en aquella lluita i vam arribar a entaular amb ells una relació de tolerància. Alguns sabíem on s'amagaven, però mai els vam capturar. La seva lluita era contra la Guàrdia Civil, no contra l'Exèrcit. A vegades fins i tot canviàvem tabac per paper i comen- tàvem la situació del país.
Els maquis van ser uns patriotes, tan espanyols com el que més. Tenien família i es preocupaven per ella, i van patir la misèria d'aquells anys com tots. La seva gran desgrà- cia va ser creure en uns ideals oposats al franquisme durant l'època més repressiva de la dictadura.
PROBLEMES A SANTA CATERINA
Mercat fred
Mercedes Muñoz Manuel
Barcelona
Sóc usuària habitual del mercat de Santa Caterina de Barcelona, que ha estat renovat recentment però que pateix dos grans problemes. El primer és el fred que fa a les seves instal.lacions, a vegades superior al que hi ha al carrer. El segon problema, i de més fàcil solució, és que determinats peixaters deixen els passadissos plens d'aigua, amb el conseqüent perill per als usuaris de primera hora del matí.
UN ARTICLE DE JULI CAPELLA
Edificis turístics
Joan Fornós
Notícies relacionadesSant Cugat del Vallès
En relació amb l'article de Juli CapellaVistes per a tothom--publicat el 7 de gener--, dos bons exemples d'edificis amb circulació de visitants sense col.lapses són el Pyramide, de San Francisco, i l'aquari de Monterrey, a Califòrnia (EUA). Tots dos tenen una sala a la planta baixa amb pantalles interactives per al públic que recullen les imatges de cambres situades a l'àtic, en el primer cas, i en el fons del mar, en el segon. En el cas de la torre Agbar de Barcelona, l'arquitecte, Jean Nouvel, es va equivocar al posar una biga horitzontal just a l'altura dels ulls, cosa que impedeix una observació confortable del panorama.
