EDITORIAL: 'La sang dels innocents'

S'ha repetit l'error de Qana (Líban), quan l'abril del 1996 l'aviació israeliana va bombardejar un campament de cascos blaus de l'ONU i va matar un centenar de civils que s'hi havien refugiat fugint del foc creuat entre Hezbol.là i l'Exèrcit israelià. Llavors, la repulsa internacional va ser unànime, Shimon Peres es va haver de retirar del Líban sense aconseguir els seus objectius i la seva acció de força no va impedir que el Likud de Benjamin Netanyahu guanyés les eleccions. Ara han estat tres escoles gestionades per les Nacions Unides a la franja de Gaza les que han quedat devastades per l'atac dels tancs israelians, que han matat més de 40 civils que s'hi refugiaven.

L'avui president d'Israel argumenta que l'actual ofensiva és la resposta a la ruptura de la treva per part de Hamàs i al llançament de coets contra Israel. No obstant, es tracta d'un atac totalment desproporcionat que vulnera tots els requisits de laguerra justa, que atempta contra una població civil a la qual el setge internacional havia portat al límit del col.lapse humanitari, que vulnera, com recordava el president espanyol José Luis Rodríguez Zapatero, el dret internacional humanitari i que denota un menyspreu total per la població palestina i les seves vides.

Notícies relacionades

El septenni de Sánchez

Els pilars de l’esquerra

Israel ha anat massa lluny i la seva imatge quedarà tenyida a Gaza amb la sang dels innocents. No es tracta d'exculpar Hamàs de les seves responsabilitats en l'actual crisi, però sí de posar en relleu que un Estat de dret i democràtic no pot iniciar una ofensiva militar sense considerar les conseqüències sobre la població civil, perquè llavors no hi ha cap diferència entre el terrorisme de Hamàs i el terrorisme d'Estat. És simplement la barbàrie i el descrèdit dels valors democràtics en nom dels quals es diu actuar. I encara més si l'ofensiva respon a foscos interessos electorals.

Igualment greu és la falta de reacció internacional, el mutisme còmplice (pel veto dels Estats Units) del Consell de Seguretat de les Nacions Unides i dels països àrabs, no pas de les seves opinions públiques. Per més que pesi, únicament la Unió Europea (UE) --i l'inefable president francès Nicolas Sarkozy-- sembla haver reaccionat, encara que tard i amb algunes ambigüitats de la presidència txeca, per intentar evitar la massacre de Gaza. Sens dubte, tot plegat passarà factura en un futur immediat, perquè la sang de la gent innocent no es pot vessar en va.