¿Per qui toquen les campanes?

L'Espai Europeu d'Ensenyament Superior (EEES), conegut també com a procés de Bolonya, ha suscitat en molts paï- sos, i particularment a Espanya, mobilitzacions contràries i un debat considerable. L'essencial de l'EEES és la implantació de sistemes harmonitzats de títols en els països membres de l'espai(més ampli que la Unió Europea) i d'una unitat comuna per estimar les hores de treball necessàries per superar una assignatura, l'ECTS (European Count Transfer System). Així es facilita la mobilitat acadèmica i laboral i la relació del sistema europeu amb els d'altres països.

Aleshores, ¿per què la implantació de l'EEES genera tanta oposició? Es tracta d'un procés que té lloc al mateix temps que la Comissió Europea impulsa incessantment mesures mercantilitzadores, que confon esperit universitari amb esperit empresarial i que defensa de forma més o menys oberta un augment substancial dels preus dels serveis pú- blics. Cosa que, a Espanya, ha coincidit amb la creació d'un ministeri orientat a la connexió de les universitats amb les empreses, al capdavant del qual hi ha una titular que voldria que aquelles s'assemblessin a les escoles de negocis. I, sobretot, amb una intensa ofensiva d'algunes organitzacions empresarials i alguns mitjans de comunicació en la mateixa direcció.

¿AMB

QUINSobjectius? Per una banda, el de configurar la formació i la recerca universitàries a mida per a les necessitats immediates de les empreses, cosa que implica que siguin molt específiques i de curt abast. Es confon el tot, la societat, amb una de les seves parts, les empreses. Segons sembla, s'ignora que una i altres i, sobretot, les persones que les formen, necessiten una formació per al futur, sense data de caducitat establerta a curt termini. D'aquest enfocament reduccionista es deriva un discurs a favor de la substitució de l'aprenentatge de continguts pel de compe- tències transversals (tals com ara treballar en equip o saber comunicar eficaç- ment) i d'uns mètodes pedagògics que prescriuen, sense distinció de disciplines, unes opcions suposadament universals, com ara l'eliminació de les classes magistrals, vigents en les millors universitats del món.

Les competències transversals són molt necessàries però, sense continguts, resulten buides i inútils, si no contraproduents. Al cap i a la fi, per comunicar eficaçment, i no és més que un exemple, és una condició necessària tenir alguna cosa a dir. La societat necessita persones amb coneixements sòlids de dret, de medicina, d'arquitectura, de filologia, d'enginyeria, d'economia, de química... Uns coneixements que han de permetre l'evolució d'aquestes persones al llarg d'una dilatada vida activa. Uns coneixements que la universitat ha de renovar i actualitzar constantment i que ha d'ensenyar, juntament amb les competències transversals, amb els mètodes propis de cada disciplina, adequats als objectius definits per a cada activitat, combinant el que hi ha de vàlid en la tradició universitària amb les possibilitats que ofereixen els instruments per al tractament de la informació.

PER UNA

ALTRAbanda, l'augment del finançament privat del sistema universitari. És a dir, l'augment del pes de les universitats privades en el sistema i el dels preus de matrícula de la pública, a uns 6.000 euros/any, amb la qual s'aconseguiria matar tres pardals d'un tret: privades més competitives, reducció de la despesa social i regressió del procés que en les últimes dècades ha estès l'ensenyament universitari a més persones i a més sectors socials. I això malgat el persistent discurs sobre la societat del coneixement. I malgrat que en un dels documents de l'EEES (Bergen, 2005), s'insisteix en "la dimensió social del procés de Bolonya" i es renova "el compromís d'igualtat en l'accessibilitat a la qualitat de l'educació superior".

Una accessibilitat que només hauria d'estar lligada a la capacitat i a la voluntat, cosa que implica més beques més ben dotades i no preus més alts ni préstecs per pagar-los, que suposen més endeutament de les famílies amb menors recursos i més negoci per als bancs.

Res d'això és inherent a l'EEES, però ja se sap que està molt estesa la inclinació a portar l'aigua cap al propi molí. Fins i tot s'ha arribat a relacionar l'EEES amb la necessitat d'un canvi del sistema de govern de les universitats públiques, malgrat que no es troba cap referència a aquest tema en cap dels documents del procés de Bolonya.

AIXÍ

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

DONCS,la dreta polí- tica i econòmica invoca de forma abusiva i fraudulenta al procés de Bolonya per impulsar mesures de mercantilització de la universitat pública, i amb això contribueix a convertir i a fer que es vegi com una amenaça el que podia ser una oportunitat. L'oposició directa a les propostes mercantilitzadores seria més eficaç que una oposició genèrica al procés de Bolonya, que deixa de banda els seus aspectes positius i en mans de la dreta les banderes de l'europeisme i la internacionalització.

* Firma també aquest article Albert orominas. Tots dos són professors de la Universitat Politècnica de Catalunya.