Un conte (im)moral

El mateix dia que va complir els 14 va entrar a l'empresa. Allà va conèixer la que seria la seva dona i la mare dels seus fills, una nena i un nen. Es van separar i va tenir un altre nen, que n'ha de complir 7. Ara ell ja passa dels 50 i, malgrat haver estat sempre un treballador exemplar, un expedient de regulació l'ha deixat tirat al carrer. Si es manifesta amb els seus companys, és per no quedar-se a casa en pijama; si crida consignes a cor amb ells, és per evitar que li saltin les llàgrimes.

Ara el veiem assegut al despatx del director de la sucursal bancària --sí, el mateix que fa amb prou feines tres anys el va animar a subscriure una generosa hipoteca i no cessava d'oferir-li crèdits a baix cost-- i, per més números que fan i desfan, no troben la manera de solucionar el cas. Perquè no se'n vagi amb les mans buides, el bancari li ofereix, de tot cor, un regal d'aquests que es guanyen per punts i algun bon client no va passar a recollir: un joc de ganivets de cuina.

Notícies relacionades

Sota l’influx de Saturn

L’Ustrell s’encén

El nostre home surt al carrer i s'asseu a la barra d'un bar pròxim, demana un tallat i fulleja el diari posat a disposició dels parroquians. En una de les seves pàgines, llegeix que en un poblet dels afores acaben d'inaugurar una presó amb gimnàs, piscina i connexió a internet a cada una de les cel.les.

No ho dubta ni un instant. Paga la consumició, torna al banc i pregunta pel director: s'ha oblidat de dir-li una cosa. L'informen que està ocupat. S'espera. Quan surt la visita del despatx --que també porta un paquet embolicat per a regal-- i, des d'un ampli somriure, és convidat novament a seure, li propina una infinitat de ganivetades. La vida, solucionada.