L'entrevista amb Salvador Pániker, Filòsof
Salvador Pániker: "Intento sorprendre'm per qualsevol cosa"
--Faci'ns, per favor, un diagnòstic de l'època actual.
--Estem en l'era de l'hibridisme. Es pot ser al mateix temps anarquista i budista, homosexual i cristià, ateu i místic, socialista i nacionalista. O hi pot haver un capitalisme i comunisme a la vegada, com per exemple passa a la Xina. I, amb aquesta crisi actual, vencerà l'hibridisme. Serà una barreja de capitalisme i socialisme: això salvarà el sistema. La socialdemocràcia està ben preparada, i prevaldrà.
--¿Hi ha més incertesa en aquesta època que en altres de passades?
--Sí, perquè és una època de relativisme. No hi ha veritats absolutes ni tampoc valors absoluts. I els que s'agafen a les veritats absolutes solen ser fonamentalistes. S'ha d'avançar en el sentit progressista i en el retrògrad.
--¿Què vol dir?
--Jo sóc a la vegada conservador i progressista. Així mantinc l'equilibri. Conservador no polític, sinó de tornar a les arrels. Es tracta de mantenir l'equilibri amb el que jo en dic un sòl místic.
--¿Què entenem per místic?
--Per mi és una sonata de Bach, per exemple. També és una nit de lluna plena. O una experiència amorosa profunda.
--En el seu últim dietari, publicat ara fa uns anys, vostè relacionava l'àmbit del que és místic amb un bon whisky.
--Però ara ja no bec.
--¿I què fa?
--Portar les experiències místiques a l'àmbit quotidià. No has de prendre drogues per viure experiències místiques. A un mestre zen li van preguntar: "¿Què és el zen?". I ell va contestar: "Un núvol al cel, aigua a la gerra". Intento sorprendre'm per qualsevol cosa, i viure-la a fons.
--No és partidari de llargs períodes ascètics.
--L'ascètica, en un sentit genèric, correspon a un període patriarcal molt masclista, molt de la cultura de l'heroi que se sacrifica a si mateix per fer proeses. Jo vull aquestes proeses a l'abast de la mà. Com deia Whitman, tot és un miracle. Anem a una cultura més femenina. L'invent de l'ascesi va a la baixa. Anem cap a un desenvolupament sostenible i un equilibri saludable.
--A vostè, els seus enemics li critiquen el seu ego. ¿Com hi conviu?
--Ho miro des de fora, des del que els hindús en diuen la posició de testimoni. És com veure la teva pròpia vida com si fos una pel.lícula. Te'n distancies.
--¿I li agrada la seva pel.lícula?
--La veig com la pel.lícula d'un home que ha sigut relativament afortunat. Malgrat que he rebut cops durs, he pogut fer unes coses, mínimament. I, pel que fa a la salut, no he sigut gaire ben tractat. Però no em faci gaire cas.
--¿Per què?
--Perquè cada vegada que dic una cosa, al cap d'un minut tinc tendència a dir la contrària.
--Deia que es veu com el protagonista d'una pel.lícula.
--Tinc una anècdota. A un home que va començar a fer meditació li van preguntar: "¿Com se sent després d'haver fet la meditació?". I aleshores ell va contestar: "Abans de meditar jo em sentia molt deprimit. I ara segueixo igual de deprimit, però no m'importa". Jo em veig des de fora, i em relativitzo.
--¿S'ha desprès de l'ego?
--Ho intento. Jung deia que la primera part de la vida l'hem de dedicar a construir un ego fort, i la segona a desprendre'ns d'aquest ego. Si no hi ha ego, la mateixa mort es dilueix. En canvi, per a l'ego, la mort és una catàstrofe.
--En certa manera, quan meditem, morim.
--Exactament. I després ressuscitem, per tornar a morir.
--¿El preocupa molt la seva mort?
--Jo amb la mort adopto la postura d'un famós jesuïta. Deia que un dels símptomes que indiquen que t'acostes a la saviesa és que no t'importa gaire què passarà després de mort. Penso poc en la mort. L'esmento, perquè és un dels pocs fets absoluts que hi ha en aquest món relativista, però, personalment, hi penso poc.
--¿I què tal el seu tercer ull?
--Intento recuperar-lo. Els antics tenien un sentit del fet sagrat que s'ha perdut. Només s'ha conservat en el món estètic i en les experiències més profundes. Tota la nostra cultura conspira perquè tot sigui banal, trivial, passatger i superficial.
Notícies relacionades--¿Tercer ull i sisè sentit són el mateix?
--Aquest tercer ull significa recuperar l'ull contemplatiu. És a dir, la visió de la sacralitat del món. L'animal metafísic és el que se sorprèn d'una manera radical per totes les coses. El tercer ull és metafísic. La capacitat, com li deia, de sorprendre's per qualsevol cosa. Incloent-hi aquesta conversa.
