Alcàsser, un símptoma

Els crims d'Alcàsser, ocorreguts el 1992 al País valencià, han tornat a reverdir i, una vegada més, sentim la indignació davant l'extrema crueltat amb què tres noies de 14 i 15 anys van ser torturades i assassinades a mans de la bèstia humana. L'únic condemnat per aquest cas,Miquel Ricart,ha passat molts anys a la presó i està prevista la seva excarceració el 2011, ja que va ser jutjat amb el Codi Penal del 1973, un codi que admet la redempció de la pena mitjançant el treball. Així, de la pena màxima imposable de 30 anys,Ricarthauria extingit la condemna després de 20 anys de reclusió i sortiria al carrer amb la consegüent alarma social d'un assassí convicte en edat de tornar a assassinar.

Davant d'aquesta eventualitat, la fiscalia s'ha adreçat a l'Audiència Provincial de València perquè revisi el cas i apliqui l'anomenadadoctrina Parot, que estableix que els beneficis penitenciaris no poden ser restats de la màxima pena, sinó de la suma de totes les penes imposades. Ladoctrina Parot --que rep el seu nom de l'etarraHenri Parot-- estableix que els delictes de terrorisme i altres casos excepcionalment greus no poden ser objecte de cap mena de redempció. Per entendre'ns: si la pena màxima era de 30 anys i els beneficis de l'antic Codi Penal l'extingien als 20, amb ladoctrina Parot la base per als beneficis penitenciaris es regiria per la suma de les penes imposades pels diferents delictes --segrest, violació, assassinat i els seus agreujants--, de tal manera que si aquesta suma comportés, per exemple, una pena de 300 anys, l'antiga redempció deixaria la pena efectiva en 200 anys; és a dir, una cadena perpètua amb totes les de la llei.

El cas mereix un debat jurídic d'altura, i cal agrair que el fiscal hagi advertit amb tanta antelació del que ens caurà a sobre quanMiquel Ricartes trobi amb les maletes a punt d'arribar a la llibertat. El Tribunal Suprem ja s'ha distingit en la seva aplicació de ladoctrina Parot per a tots els delictes de terrorisme. ¿Serà sensible ara aquest tribunal a l'alarma social? ¿O, per contra, es mantindrà tretze són tretze i dirà que la llei és la llei? Al capdavall, la prolongació de la pena deRicartseria una reforma basada en la interpretació que perjudicaria el penat. I aquest perjudici no es podria aplicar amb criteris retroactius. En unes altres paraules: encara que ens dolgui, el cas d'un crim tan abjecte com el comès perRicarti els seus companys fugits és una prova per comprovar la solidesa de les garanties jurídiques dels ciutadans.

La borsa no és la vida

La borsa baixa. I quan els mercats baixen els bancs es blinden, les empreses tanquen i la gent se'n va a l'atur. Això passa en el primer món. En el tercer món, on la vida transcorre lluny dels bancs, els preus dels aliments pugen i les collites es podreixen al camp. I tot perquè la borsa es desploma. Hi ha motius per voler saber qui són els responsables. O més ben dit: ¿quants són els que acudeixen als mercats financers? No em refereixo a aquests curiosos obrers dels diners amb americanes de colors que pul.lulen pel parquet. Es tracta de saber quants són els que mouen aquestes fluctuacions. ¿Mil persones? ¿Dues mil? Mai tan pocs havien fet patir tanta gent.

Notícies relacionades

Sota l’influx de Saturn

L’Ustrell s’encén

D'incògnit

Una trucada perduda d'un número privat. Potser demanava auxili i l'anonimat l'ha deixat ferit en la seva soledat.