L'entrevista amb Lluís Sanz, Naturalista, il.lustrador i viatger
Lluís Sanz: ''La pantera de les neus és el meu Grial''

Lluís Sanz: La pantera de les neus és el meu Grial_MEDIA_1 /
--¿Ha aconseguit veure la pantera de les neus?
--Encara no, però estic segur que arribarà el dia (somriu). De totes maneres, forma part del mite la dificultat per veure-la.
--Peter Matthiessen va escriure un llibre preciós sobre ella.
--La pantera de les neus és un bon llibre. Ell anava en companyia d'un dels popes de la biologia de camp, George Schaller, i, tot i així, en tres mesos, va aconseguir veure-la només una vegada.
--Vostè deu tenir-ne moltes ganes.
--He anat unes quantes vegades a l'Himàlaia, però penso que la pantera de les neus és el meu Grial. M'agrada saber que ja fa anys que la intento veure, però he arribat a dubtar que realment la vulgui trobar.
--¿La pantera és l'excusa?
--És l'excusa per al viatge, sí. Anar al Ladakh és interessant tant per un paisatge que t'omple l'esperit, com per la fauna i pel contacte que estableixes amb la cultura tradicional ladakh, que està amenaçada pel nostre model cultural.
--¿Ha vist molts tigres?
--A l'Índia són fàcils de veure. Però la seva situació és crítica, però l'espècie es manté allà on hi ha parcs naturals amb una bona gestió. En queden entre 1.300 i 2.000.
--¿I orangutans?
--El nord de Borneo encara és un bon lloc per veure'ls. El problema és la relació amb l'home, la pèrdua de l'hàbitat.
--Recomani'm un país per veure fauna.
--Madagascar és sensacional, perquè gairebé tot el que hi pots veure és únic. La fauna, el paisatge, la cultura, les tradicions... És una sorpresa rere l'altra.
--Els lèmurs són les estrelles.
--Són uns animals molt simpàtics. L'indri, el lèmur més gran, és com un osset de peluix. Una vegada, a Ampijoara, una reserva de l'oest de l'illa de Madagascar, un indri em va saltar a l'espatlla. Es va posar a rascar-me el cap, el clatell... Va ser molt emocionant.
--També li deu resultar atractiva Austràlia.
--No hi he estat mai, però és una illa molt interessant. És un cas semblant a Madagascar, amb una fauna única.
--¿Quin lloc aconsella visitar?
--Si he d'elegir un únic lloc per visitar, Ngoro-Ngoro, a Tanzània. És un immens cràter de 20 quilòmetres de diàmetre que és com un món perdut, amb una fauna realment espectacular. Tinc la sensació que si Déu viu en algun lloc del planeta és al Ngoro-Ngoro.
--El Brasil és un altre dels seus paradisos, ¿veritat?
--És un país molt interessant, des del punt de vista de la naturalesa. Sovint porto grups al Pantanal, que és un aiguamoll on es pot observar fauna tropical. Sempre hi veiem jaguars.
--Allà va sobreviure a un naufragi.
--Vaig anar a veure unes aus en una illa de la costa de Marianhao. Anàvem quatre en un rai. Una onada el va bolcar i vam quedar tots quatre en alta mar, agafats a la barca. Vam esperar un parell d'hores que ens veiés algun pescador, però la barca va acabar enfonsant-se i vam haver de nedar mitja hora fins a l'illa. Hi vam arribar tremolant.
--Per veure animals en el seu ambient, ¿s'ha de patir?
--No pot ser el mateix que anar al zoo. La passió et porta a vegades a córrer riscos necessaris.
--¿I s'ha de tenir paciència?
--Si t'agraden els grans carnívors, has d'estar moltes hores esperant. Ho he fet amb lleons, lleopards... Esperant la pantera de les neus he arribat a estar diverses hores a set sota zero, però sé que, si vull tenir més opcions, he de tornar quan la temperatura arriba a 20 sota zero.
--¿Què pensa del ieti?
--El meu ieti particular és la pantera de les neus. No vull veure el ieti. M'interessa més la pantera de les neus.
--El viatge cap a la pantera, com passa en el llibre de Matthiessen, ¿té un component zen?
--Per a mi, Déu és la naturalesa. Quan vaig a un lloc com el Ngoro- Ngoro, quan camino per les muntanyes del Ladakh, em sento més a prop de Déu.
--¿Quin és el seu viatge pendent?
--Un seria a l'Àfrica profunda, a la selva de Gabon o a les muntanyes Ruwenzori, a Uganda. El segon, al nord-est de l'Índia, a Arunachal Pradesh, a prop de la frontera amb el Tibet. El tercer, a les illes del Pacífic, on la naturalesa és increïblement meravellosa.
Notícies relacionades--¿No aniria a Austràlia?
--M'atrau, però pot esperar. Penso que d'aquí a 30 anys Austràlia serà com ara, mentre que hi ha llocs que aleshores ja hauran canviat molt.