¿Dropos o exclosos?

Segons un estudi d'UGT, ja són 100.000 els joves entre 16 i 24 anys que no fan res. Per descomptat, viuen, pensen, estimen, corren. Però no se'ls coneix cap activitat que ocupi el seu present o que prevegi el seu futur. Els experts diuen que molts d'aquests ciutadansinactiusen edat activa són el resultat del fracàs escolar. Altres són simplement xavals fills d'immigrants que han arribat aquí amb la reagrupació familiar, però que no disposen de cap sortida laboral. L'aforisme clàssic diu que "l'oci és la mare de tots els vicis". Però no estem en temps maniqueus. L'inactiupassa pel nostre costat i es barreja amb el parat, que no és el mateix. El parat aspira a tornar a treballar, però l'inactiu no té encara consciència del que és la feina. Arribar als 24 anys sense ofici comporta una vida sense benefici. Les despeses corrents d'un jove es poden sufragar amb una simple activitat temporal. Repartir unes pizzes comporta uns euros que donen per a alguna cosa però no per muntar-se la vida.

I, no obstant, la vida del jove és absolutament optimista. Als con- sells sobre la prudència a contraure l'hàbit de fumar ells addueixen que algun dia sorgirà una pastilla que els salvarà del tabaquisme. A les advertències sobre la dificultat d'entrar en el mercat laboral sense cap tipus de títol, ells recorden que es pot arribar a ser ric sense necessitat d'estudiar. A les admonicions sobre el futur els joves es rebel.len cantant les excel.lències del dia d'avui. No es tracta ja de reconèixer que l'anomenada "cultura de l'esforç" no ha calat en aquests 100.000 dropos. Es tracta de la credulitat amb què els joves d'avui esperen el miracle sobrenatural que els traurà d'una infància prolongada per ficar-los tardanament en una vida adulta molt difícil.

Es pot insistir en el desastre escolar o en la irresponsabilitat paterna o en la falta d'estímuls amb què els governs haurien de treure aquest col.lectiu de la vagància. Però la realitat és més dura que les bones intencions. S'exigeix a l'escola que mantingui els barems, es culpabilitza els pares despistats que tampoc saben ben bé què han de fer amb ells mateixos i que viuen amb l'angoixa d'un expedient de regulació d'ocupació.

¿I els governs? ¿Què poden fer els governs quan els ocupadors només contemplen la força de treball juvenil per servir-se'n? En tres anys elsinactiuss'han duplicat. I ningú vol veure que demà es fa avui.

Secrets i filtracions

De moltes coses no en sabem absolutament res. Però en canvi hi ha temes delicats que cada dia ens ofereixen aquest eufemisme anomenatfiltració. En el cas de l'accident de Spanair ens va sorprendre que el jutge, durant les primeres hores, prohibís la divulgació de les imatges del desastre. Però, ara, quan la comissió investigadora ja està en marxa, quan els advocats americans ja afilen les eines per a suculentes indemnitzacions, sorprèn que cada dia es prodiguin informacions contradictò- ries. Naturalment que volem saber. Però, ¿tant costa mantenir la discreció fins que hi hagi unanimitat en les causes? Potser Foment hauria d'acabar amb tanta loquacitat sospitosa.

Notícies relacionades

L’amnistia és legal: ¿i a mi què?

Exercicis sobre la redempció

Maquinària

Avegades el pas dels dies grinyola. Però és en els minuts on hi ha el lubricant.