Pello Azketa: "La meva càmera de fotos és una gravadora"

--¿Des de quan és cec, vostè?

--És un procés que ja ve des del naixement. Primer vaig començar tenint una gran miopia, després va venir un glaucoma i em vaig quedar cec l'any 2004. Abans d'això, no obstant, ja tenia una visió molt precà- ria. Des del 1988 anava amb bastó pel carrer.

--¿Sempre ha viatjat?

--Jo m'he dedicat sempre a pintar i, en aquest sentit, he sigut un privilegiat: no he distingit entre període laboral o de vacances (un concepte que per a mi no existia), ni m'ha preocupat tampoc quin dia de la setmana era. Durant la meva joventut, sortia molt als Pirineus. M'agradava l'ambient rural, i em continua agradant: m'agrada el contacte amb la natura.

--¿I quan va començar a viatjar?

--Jo havia viatjat molt per la Península en cotxe, sense dates concretes, però quan el 1983 me'n vaig anar a viure amb la meva companya, Elena, vam començar a viatjar amb calendari fix. Ella sí que tenia el concepte de vacances.

--¿Què va aprendre?

--Viatjar ha sigut per a mi molt enriquidor. M'he anat trobant bé en altres llocs, amb altres sensacions. A més a més, m'ha ensenyat a no mirar-me el melic. Hi ha totes les formes de viatjar que vulguis; depèn de la teva actitud.

--¿Quin va ser el seu primer gran viatge?

--Egipte. Va ser fabulós, ja que connectava amb el món de la meva infància. Per mi, els Reis Mags venien d'allà. Llavors ja tenia una visió molt precària. Em vaig adonar que els viatges em transmetien una actitud vital, que m'havia d'esforçar, i que això era positiu. Així va ser com em vaig anar enganxant als viatges.

--¿Hi va haver algun altre lloc que el marqués?

--El Sud-est asiàtic va ser el que em va enganxar del tot. Però vaig començar viatjant al Nepal, on em va atrapar el món oriental: em vaig retrobar amb el budisme, amb les lectures que havia fet d'El camino del Zen,d'Alan Watts, i deSiddharta,de Hermann Hesse. El budisme no m'interessa com a religió, sinó com a manera d'entendre la vida i la mort. Després va venir Tailàndia. Que em va enganxar més encara.

--¿Com es planteja un viatge?

--A mi m'importa tant la preparació del viatge com el viatge en si. D'aquesta manera el disfruto més. Em documento molt: m'interessa saber espacialment on vaig.

--En això l'ajuda Elena, la seva companya.

--Ella em retalla una plantilla gran d'un país i llavors hi anem enganxant retalls dels llocs interessants. D'aquesta manera, com si fos braille, reconec l'itinerari. Els descobriments que faig en els viatges són senzills. Hi ha països que donen per a molt, com per exemple els àrabs o els asiàtics, i n'hi ha que no donen per a res, com Europa, que és seriosa i avorrida.

--¿Què li proporcionen els països exòtics?

--Són d'una gran riquesa d'informació per als sentits. T'arriben sons, olors... El carrer sempre té una gran vida.

--¿Li explica Elena el que vostè té al davant?

--Va bé tenir algú que t'expliqui les coses. Elena ho fa, però no m'interessa el detall, sinó l'aspecte general. Si hi arribo, ho toco tot, per fer-me una idea de com és. Al final, acabo reunint informació que la gent que sí que pot veure-hi no recull. Els dic als meus amics: "¿Us hi heu fixat en això?". I em diuen: "Doncs no...". A mi m'arriba informació a través de sons i d'olors. Són diferents realitats.

--¿Fa fotos?

--En faig a Elena, i ara les faig més bé que abans. De totes maneres, no m'interessa gaire fer fotografies de paisatges o de monuments.

--Però sí que pinta el que reté dels viatges...

--D'una manera o d'una altra, els viatges sempre m'han influït. La meva càmera de fotos és una gravadora. Hi ha països que donen molt de si. Els sons són molt rics. Als països àrabs es perceben les oracions al carrer, per exemple.

--¿No troba mai a faltar la visió?

--En algun moment em cabrejo i em rebel.lo. Penso en tot el que m'estic perdent i que si, a més a més de tota la informació que tinc, veiés les coses, els posés colors... Però, bé, el cabreig dura poc i em va bé com a teràpia.

--Raymond Carver té un bonic relat, titulat Catedral,

--¡Que bonic! De tota manera, jo no sóc cec de naixement. Puc distingir el romànic del gòtic. Amb unes quantes indicacions, ja sé com és.

Notícies relacionades

Hospital de campanya

Sánchez i la margarida del Sabadell

--¿Pensa continuar viatjant?

--Ara anirem a Sicília, però no pretenem veure-ho tot. M'agrada recórrer poc espai en molt temps. I estem pendents també d'anar a conèixer el Vietnam.